L’alcalde de Washington, el demòcrata Adrian Fenty, va perdre abans d’ahir les primàries del seu partit per les eleccions del novembre.

No pretenc explicar per què ha perdut, no crec en les explicacions causals dels resultats electorals que acostumen a empastifar els diaris de l’endemà d’unes eleccions, però si que hi ha alguns trets de l’alcalde Fenty que el diferencien de l’alcalde demòcrata mitjà. L’editorial del Wall Street Journal lamentava avui la seva derrota, per exemple. És veritat que la situació de la capital és peculiar: els republicans ni tant sols es molesten a presentar-hi un candidat (i de fet algú ha suggerit que el propi Fenty podria presentar-se com a republicà), amb la qual cosa els resultats de dimarts determinen de facto qui serà el proper alcalde de la capital i sembla que al Wall Street Journal li fa més por que una pedregada el nou, un tal Vince Gray que pel que sembla és molt popular als barris pobres (negres) del District of Columbia. A Fenty l’havien acusat fins i tot de fer-se massa simpàtic al sector Northwest i a Georgetown (on vivim els blancs) i d’oblidar els barris marginals, els que asseguren resultats com el de les presidencials del 2008, quan Obama va guanyar a la ciutat amb més del 90 per cent dels vots.

Una altra peculiaritat de l’aviat exalcalde Fenty és la seva mania de voler millorar la qualitat de les escoles sense gaire respecte pels sindicats de mestres. He de fer un esforç per no precipitar-me amb les explicacions, però m’imagino que deu ser difícil guanyar primàries demòcrates a Washington amb l’hostilitat d’aquesta gent. L’alcalde i la seva responsable d’educació van engegar un programa de reformes que contemplava qüestions com “acomiadar mestres” que no compleixin sistemàticament els resultats marcats i oferir “bonus” als que tinguin més èxit.

Ara tampoc no es pensin que tot és especial en Fenty: des de l’Ajuntament de Washington va fer tot el que va poder, com a bon demòcrata, per escatimar-nos el dret a tenir i portar armes reconegut per la segona esmena. Afortunadament el Suprem va deixar en res els seus esforços per protegir-nos de la Constitució i a més va sentar un precedent que ha anat com anell al dit per carregar-se altres normes restrictives amb aquest dret arreu dels Estats Units.

En fi, aviat els explicaré com ens va amb el nou.