Just es va acabar el debat de joves promeses que es van oferir dilluns l'Agora vam crear #1x1agora, volíem posar notes als futurs polítics i vam aprofitar la xarxa del Twitter per ordir aquesta valoració. Val a dir que els resultats potser no són els més reals possibles, tothom ja sap que la militància escombra cap a casa. De totes maneres, els dos únics polítics "en proves" que van aprovar va ser la d'ERC i el de CIU. Na Gemma Lago (@gemmalago) (6,04/10), de les JERC, i en Gerard Figueras (@gfigueras) (5,27/10), de la JNC, van superar el llindar del 5 en aquesta valoració democràtica que es feu via Twitter. En "proves" és un dir. En Figueras és regidor Vilanova i la Geltrú i na Lago, és l'actual ‪cap de gabinet de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament de la Generalitat de Catalunya‬. Ep, i que no ho dic com una cosa dolenta, és bo saber que els partits confien en els joves per ocupar càrrecs de confiança.

El debat, en línies generals, no va sorprendre gaire. El jove de C's-Ciutadans, l'Albert Roig, que es va passar pel folre la quota del 50% de la llengua que predica el també jove Alberto Rivera, va intervenir ben poc i va repetir el suat discurs del seu amo. Divertit l'enfrontament entre el polític del PSC, vestit com si fós del PP, amb el jove de les NNGG, José Antonio Coto. El primer, en Javier Lopez (@fjavIlopez), potser pensant que tenen les eleccions perdudes, es va aferrar a la gestió del president d'Espanya. L'altre, que també sap que això del PP no quallarà mai al Principat (ni fent tornar a Piqué), també va centrar el debat en política espanyola. Allà hi tenen alguna cosa a esgarrapar. Evidentment, és més fàcil anar a un debat sense manar enlloc i en Coto ho va saber aprofitar cantant les quaranta al socis de govern del PSC.

La jove ecosocialista, na Janet Sanz (@janetsanz), -oh! Sorpresa!- fou la primera en parlar de "federalisme". És simptomàtic veure que els verds parlen abans d'aquests invents que no pas els socialistes, aquells qui quan van maldades no se'n cansen de pregonar-ho als quatre vents. I després del federalisme? Vaga. També va ser la primera que va colar la falca del 29 de setembre. Potser massa a la lleugera, massa amb un to de bar, d'assemblea de primer de batxillerat.

És d'agrair que, amb el que estem passant, hi hagi joves que tinguin el valor de gastar els millors anys de la seva vida en intentar canviar aquesta societat des dels feus institucionals que l'han corromput. L'idea de voler-ho canviar des de dins no m'acaba de desagradar, és una manera més. És simple acusar-los de trepes i de fer el joc al sistema: ja els jutjarem més endavant.

Els caldrà encara més valentia si volen destrossar, des de dins, les dinàmiques clientalistes, obscures i antigues dels partits. He tingut ocasió de compartit alguna estona amb alguns dels joves que dilluns van ser a la taula amb el no tant jove Xavier Bosch i he escoltat d'aprop les seves propostes, des de la meva humil posició només els hi puc desitjar sort; la necessitaran per desenganxar-se dels discursos políticament correctes i institucionalment encarcarats dels seus amos.