Actualitzat el 16/09/2010 a les 00:01h
Vagues salvatges
Ahir vaig esmorzar tot sentint les temibles conseqüències de la "vaga salvatge" dels treballadors dels Ferrocarrils de la Generalitat. Sembla que el gremi periodístic entén (entenem) com a "vaga salvatge" aquella en la qual no es compleixen els serveis mínims.
Quina colla de salvatges els treballadors de Ferrocarrils que no apliquen els serveis mínims "pactats"! -la ràdio nacional utilitzava aquest verb-. Ara bé, es pot considerar de "mínims" obligar a circular el 50% de combois durant les quatre hores que durava la vaga. Això no s'acosta a boicotejar el dret (constitucional oi?) de vaga?
De fet, quan hom escolta les tertúlies radiofòniques matinals la sensació és que s'està creant un consens sobre "limitar" (prohibir encara ningú s'atreveix a dir-ho) aquest dret. "No pot ser que s'afecti als ciutadans-usuaris" diuen. "Vaga sí, però sense molestar" afegeixen. Ja voldrien tots els treballadors disposar d'elements de pressió -una fàbrica perduda en una comarca d'interior ho té més difícil- però només faltaria que els que en disposen no ho puguin aprofitar.
Malgrat la vaga els Ferrocarrils tenien uns horaris infinítament millors que el "tren bala" -denominació molt encertada de la periodista Blanca Busquets- de Vic-Ripoll-Puigcerdà. A Renfe però, com que Espanya no els hi toca el sou, no hi ha vagues salvatges. Qui no es conforma és perquè no vol.
Quina colla de salvatges els treballadors de Ferrocarrils que no apliquen els serveis mínims "pactats"! -la ràdio nacional utilitzava aquest verb-. Ara bé, es pot considerar de "mínims" obligar a circular el 50% de combois durant les quatre hores que durava la vaga. Això no s'acosta a boicotejar el dret (constitucional oi?) de vaga?
De fet, quan hom escolta les tertúlies radiofòniques matinals la sensació és que s'està creant un consens sobre "limitar" (prohibir encara ningú s'atreveix a dir-ho) aquest dret. "No pot ser que s'afecti als ciutadans-usuaris" diuen. "Vaga sí, però sense molestar" afegeixen. Ja voldrien tots els treballadors disposar d'elements de pressió -una fàbrica perduda en una comarca d'interior ho té més difícil- però només faltaria que els que en disposen no ho puguin aprofitar.
Malgrat la vaga els Ferrocarrils tenien uns horaris infinítament millors que el "tren bala" -denominació molt encertada de la periodista Blanca Busquets- de Vic-Ripoll-Puigcerdà. A Renfe però, com que Espanya no els hi toca el sou, no hi ha vagues salvatges. Qui no es conforma és perquè no vol.
COMENTARIS
+0
-0
eudald, 16/09/2010 a les 20:29
Bona feina, Arnau...
Sí, sembla que legislar sigui només prohibir i prohibir!
Al final, si això és un estat de dret, on quedaran els drets? prohibits?
Ara que també molts no volen obligacions -que no prohibicions- i ha arribat un moment que tots volem drets... encara que sigui el dret a tocar els collons al del costat, només per que ens ve de gust!
Això del tren "Bala" és un invent de quatre BALAdrers... No anem enlloc!
Sí, sembla que legislar sigui només prohibir i prohibir!
Al final, si això és un estat de dret, on quedaran els drets? prohibits?
Ara que també molts no volen obligacions -que no prohibicions- i ha arribat un moment que tots volem drets... encara que sigui el dret a tocar els collons al del costat, només per que ens ve de gust!
Això del tren "Bala" és un invent de quatre BALAdrers... No anem enlloc!
+0
-0
sergibr, 16/09/2010 a les 00:28
Salut Arnau. Cada cop més penso que el model actual de vaga és caduc i obsolet. CCOO i UGT disposen una aturada general al calendari i sembla que tot ja estigui arreglat. Per molt que pari el 29-S, els problemes laborals continuaran col·lectivament, i potser de més forts encara de manera individual. I si això li sumo que no me'n fio ni un pel d'una gent que pacta amb l'estat que ens empresona com a poble, doncs la veritat és què ja no sé per on sortir-me'n. Jo necessito feina. I deixar de produïr un dia, no em soluciona res de res.
Les movilitzacions obreres hauríen de patir una metamorfosi total, deixar de perjudicar a l'usuari del servei,i anar directe a damnificar l'empresari. Obrir peatges, aixecar barreres, que ningú pagui!! Això sí que serien accions sèries i solidàries. Potser llavors els acusarien de sabotatge, qui sap. Però en qualsevol cas, seria un preu just a pagar per tanta negligència sindical.
Les movilitzacions obreres hauríen de patir una metamorfosi total, deixar de perjudicar a l'usuari del servei,i anar directe a damnificar l'empresari. Obrir peatges, aixecar barreres, que ningú pagui!! Això sí que serien accions sèries i solidàries. Potser llavors els acusarien de sabotatge, qui sap. Però en qualsevol cas, seria un preu just a pagar per tanta negligència sindical.
+0
-0
sergibr, 16/09/2010 a les 00:27
Salut Arnau. Cada cop més penso que el model actual de vaga és caduc i obsolet. CCOO i UGT disposen una aturada general al calendari i sembla que tot ja estigui arreglat. Per molt que pari el 29-S, els problemes laborals continuaran col·lectivament, i potser de més forts encara de manera individual. I si això li sumo que no me'n fio ni un pel d'una gent que pacta amb l'estat que ens empresona com a poble, doncs la veritat és què ja no sé per on sortir-me'n. Jo necessito feina. I deixar de produïr un dia, no em soluciona res de res.
Les movilitzacions obreres hauríen de patir una metamorfosi total, deixar de perjudicar a l'usuari del servei,i anar directe a damnificar l'empresari. Obrir peatges, aixecar barreres, que ningú pagui!! Això sí que serien accions sèries i solidàries. Potser llavors els acusarien de sabotatge, qui sap. Però en qualsevol cas, seria un preu just a pagar per tanta negligència sindical.
Les movilitzacions obreres hauríen de patir una metamorfosi total, deixar de perjudicar a l'usuari del servei,i anar directe a damnificar l'empresari. Obrir peatges, aixecar barreres, que ningú pagui!! Això sí que serien accions sèries i solidàries. Potser llavors els acusarien de sabotatge, qui sap. Però en qualsevol cas, seria un preu just a pagar per tanta negligència sindical.
Autor
Arnau Urgell
Vaig néixer a Barcelona però visc (i treballo) a Ripoll. Vaig estudiar Ciències Ambientals però exerceixo de periodista. Em passo el dia escrivint però al vespre em podeu trobar a l'hort. Ara bé, no em feu triar entre veure el meu país lliure abans de jubilar-me i celebrar moltes Champions blaugranes.
Altres articles d'aquest autor
Accés usuaris
- Som a Internet des del maig de 1996
- SCG Aquitània SL
- Empresa adherida a l'Internet Quality Agence
- Notícies publicades amb llicència
Amb la col·laboració de:
