Se l'ha trobat a la banyera, ben enroscat sota una estelada que el cobria gairebé del tot. Evidentment, s'ha endut l'ensurt del segle, tot i que no se n'ha estranyat excessivament, atesa l'afluència d'animals d'aquesta mena a Catalunya en els últims temps. Precisament ha reconegut que es tractava d'un pitó perquè era calcat al que es va trobar en aquella perruqueria del barri de Sants de Barcelona. Després de la troballa, ha corregut a agafar el telèfon. Però a l'últim moment li ha entrat un dubte perquè  les altres serps i llangardaixos no han aparegut a sota de cap símbol com el de l'estelada... I si resulta que això és un senyal diví? I si resulta que l'espifia fent venir els agents rurals i traient la serp de sota l'estelada? I si per culpa del seu gest Catalunya no assoleix mai la independència?

El tema de la bandera té una explicació i és que el senyor Circumstàncies va embrutar tant l'estelada a la mani de l'11-S , que la va haver de rentar i després la va estendre a la banyera. El pitó s'hi deu haver repenjat i la tela li ha caigut al damunt. Però tant és, això també és una casualitat ben estranya. El senyor Circumstàncies recorda que en l'últim mundial de futbol hi havia un pop anomenat Paul que va ser qui va decidir qui havia de guanyar la competició. De lluny, es mira la serp, que, tot sigui dit, s'està força quieta, i es diu que, si l'altre era el pop Paul, potser aquest és el pitó Indepe que ha vingut d'algun món exòtic per indicar quin és el futur de la civilització catalana. Vaja, i ell que ha estat a punt de trucar a la policia... ! Agafa la dona i els nens i els explica que la serp s'ha de quedar a casa fins a les eleccions. La dona no hi està d'acord perquè diu que a ella no li fa peça dutxar-se amb el pitó per molt Indepe que sigui; els nens diuen que sí, que es quedi, i demanen permís per matar-la amb una llança com el cavaller Sant Jordi quan s'acabin les eleccions. Tres contra un, doncs: la serp es queda.

Ara, al senyor Circumstàncies, que abans no tenia clar el seu vot -per allò de no llençar-lo a  les escombraries-, se li fa evident que ha de votar l'opció independentista perquè diu la serp que és l'opció guanyadora. Però... exactament a quin partit es deu referir l'animal? El senyor compta amb els dits i s'adona que, pel capbaix, té quatre opcions diferents que aparentment el porten al mateix lloc. Ai, caram, això sí que és un problema. Aleshores té una idea i posa a prop de la serp quatre ratolins morts que ja va comprar per alimentar l'animal. Cadascun dels ratolins porta un paper amb les sigles d'un partit polític independentista. I ara... a veure què fa la serp.

L'endemà, hi va, i resulta que el pitó Indepe se'ls ha menjat tots quatre, un darrere l'altre. Dit d'una altra manera, l'Indepe s'ha menjat l'independentisme en un gest d'autoinmolació, i ara fa tranquil·lament la migdiada, enroscat ja fora de l'estelada, amb els quatre bonys que aviat deixaran d'existir. El senyor Circumstàncies, desolat, es diu que probablement, en lloc dels quatre ratolins, l'hi hauria d'haver posat un conill o un gat, amb unes sigles ben grosses que englobessin les altres quatre. Així, la serp potser se l'hauria menjat, però li hauria costat molt més fer-ho: els animals grossos són molt més difícils de pair, fins i tot per a un pitó.