Molt bon anàlisi, malgrat tot crec que els "guanys polítics" són bons (i no em refereixò als càrrecs en sí mateixos sinó els acords i lleis aprovats gràcies a ERC) i també et diré que, que jo sàpiga, ERC no diu que "no toca" ni res de tot això. ERC sempre ha estat pel referèndum d'autodeterminació com a pas previ per l'assoliment de la independència ja que pretendre aconseguir la majoria per part de les forces netament independentistes és quelcom il.lús... almenys a dia d'avui.

Permet-me respondre´t jo.

Sempre he votat ERC. Era l´única opció Independentista.
Naturalment, quan es vota a un partit és per que se´l vol veure al poder. Molt bé, ERC arriba al poder i s´hi instal.la. Fins aquí tot correcte.
Però de sobte, i mentre aquest partit està en el poder i ocupant multitud de càrrecs públics, un quasi tsunami Independentista irromp en l´escena política
extraparlamentària. Entren en joc uns partits que criden a l´electorat a aconseguir la majoría parlamentària i proclamar la tant esperada INDEPENDÈNCIA.

Siguém realistes, en aquest context ERC es troba en falç, en desavantatge i lligats de peus i mans pels seus propis càrrecs que es veuen obligats a mantenir en les cadires del poder. Li han trepitjat el producte que veníen, els ha sortit competència que venen el mateix pel mateix preu però sense terminis d´espera.
Aquesta és l´oferta que uns partits extraparlamentaris, sense càrrecs per protegir, poden fer.

Què han fet malament els de dalt? Jo crec que no han fet res malament, al contrari, han entrat en el joc polític i han arribat a la vicepresidència del país. Ells han mantingut la flama des de la caiguda del franquisme.

Però sempre hi haurà la tentació de començar a fer les coses malament. Lo pitjor que podria fer ERC, i em sembla que ja comença a fer-ho, seria intentar enganyar al consumidor i desvirtuar el mateix producte que fins ara ells mateixos ens han estat venent. Dient-nos que ara no és el moment... que primer cal... que bla, bla, bla...

Pot ser dur per als seus dirigents enrocar-se en els seus guanys polítics i no sumar en aquests moments històrics.

Salutacions.

VISCA LA INDEPENDÈNCIA, JA.

Pels que sigueu independentistes i estigueu cansats de que les baralles entre partits no ens deixin tenir una candidatura única i forta us convidem a signar la nostra petició. Ja som 6000! ens faltes tu!

http://araomai.cat/

Què han fet tan malament "els de dalt"?

Em trec el barret Jordi! m'ha agrdat molt el què he llegit. Però no entenc com pots ser d' ERC. A ERC sou dins d'un mar de contradiccions. Ja se que el què han fet els de dalt no és culpa vostra. Us ho heu trobat. Però potser ha arribat el moment de fer un cop de cap.

Aquest és l'argumentari de Goebbels. A qui l'apliques anònim? a ERC que fa arguments raonats i profunds o als unionistes (com CiU i PSC) que sistemàticament utilitzen consignes simplistes que ratllen l'insult a la inteligència (el punt 5 i el 6 encaixen amb coses tipus: "erc botiflers!", "tristpartit", "el govern no fa res", "torero espanyol")?

1.-Principi de simplificació i de l'enemic únic. Adoptar una única idea, un únic símbol. Individualitzar a l'adversari en un únic enemic.

2.-Principi del mètode de contagi. Reunir diversos adversaris en una sola categoria o individu. Els adversaris han de constituir-se en suma individualitzada.

3.-Principi de la transferència. Carregar sobre l'adversari els propis errors o defectes, responent l'atac amb l'atac. «Si no pots negar les males notícies, inventa-te'n unes altres que les distreguin».

4.-PRINCIPI DE LA EXGERACIÓ I DESFIGURACIÓ. CONVERTIR QUALSEVOL ANÈCTOTA, PER PETITA QUE SIGUI,EN AMENAÇA GREU.

5.-Principi de la vulgarització. Tota propaganda ha de ser popular, adaptant el seu nivell a la intel•ligència dels individus als quals va dirigida. Com més gran sigui la massa a convèncer, més petit ha de ser l'esforç mental a realitzar. La capacitat receptiva de les masses és limitada i la seva comprensió escassa; a més, tenen gran facilitat per oblidar.

6.-Principi d'orquestració. La propaganda ha de limitar-se a un nombre petit d'idees i repetir-les incansablement, presentar-les una vegada i una altra des de diferents perspectives, però sempre convergint sobre el mateix concepte. Sense fissures ni dubtes. D'aquí ve també la famosa frase: «Si una mentida es repeteix moltes vegades, acaba per convertir-se en veritat».

7.-Principi de renovació. Cal emetre constantment informacions i arguments nous a un ritme tal que, quan l'adversari respongui, el públic estigui ja interessat en una altra cosa. Les respostes de l'adversari mai han de poder contrarestar el nivell creixent d'acusacions.

8.-Principi de la versemblança. Construir arguments a partir de fonts diverses, a través dels anomenats globus sondes o d'informacions fragmentàries.

9.-Principi de la silenciació. Fer callar les qüestions sobre les quals no es tenen arguments i dissimular les notícies que afavoreixen l'adversari, també contra programant amb l'ajut dels mitjans de comunicació afins.de la transfusió. Per regla general, la propaganda opera sempre a partir d'un substrat preexistent, ja sigui una mitologia nacional o un complex d'odis i prejudicis tradicionals. Es tracta de difondre arguments que puguin arrelar en actituds primitives.

11.-Principi de la unanimitat. Arribar a convèncer a molta gent que pensa «com tothom», creant una falsa impressió d'unanimitat.

Pel que fa al tema dieu que la llei de consultes propugna l'haver de demanar permís a Madrid i tal... sí, és cert. Ho diu. Però alguna hora o altra s'haurà de sotragar el marc legal (i trencar-lo, si cal tal com ha dit Puigcercós) si volem avançar cap a la independència, això sí... amb una majoria clara i contundent per fer-ho ja que sinó no tindrem força per defensar-ho. La gran majoria d'independentistes d'aquest país voten CiU o bé PSC a dia d'avui i en canvi no votarien mai per una força que tingués com principal objectiu la independència ja que, per Ells, hi ha altres prioritats. Malgrat això, sí que votarien a favor de la independència en el cas que se'ls preguntés en un referèndum. Aquest és el punt important. No hi haurà 68 diputats (probablement ni ara ni mai però en tot cas, fins d'aquí molt temps no) al parlament que hagin estat elegits en una (o mes d'una) llista que propugnés com a principal objectiu la independència. Per tan, la única via és la convocatòria d'aquest referèndum. A més, la llei de consultes ens dóna el mètode i els procediments a seguir i a més ha estat aprovada per la majoria del parlament de Catalunya. És impoluta i ningú podrà dir mai que es va en contra de cap majoria, sinó ben al contrari. Prou de manipular i de dir mentides.

La gent d'Esquerra portem lluitant per aquest país tota la vida, molt més dels que molts ara s'apunten al carro de la consigna fàcil que només acaba fent el joc als convergents. Veurem si Convergència acaba governant sola a qui li semblarà dolent el govern actual d'aquí quatre anys. (Segur que ja ningú recorda que quan CiU va poder triar va preferir pactar amb un PP que tenia majoria absoluta a Madrid).

Si Jordi del Masnou... recordo que amb una majoria absoluta de Pujol no hi havia pas programes de l'Arús que es feien gairebé del tot en castellà i les pel.lícules del "Cantinflas" també. Allò no era ni bilingüe, i la veritat és que a mi ni m'agradava ni em deixava d'agradar, com ara. Per cert, "la Mari" es va grabar en etapa convergent. Per altra banda, quan dius que a ERC s'ha ofegat la veu de la "minoria" t'oblides de dir que el senyor Bertran i Cia (també Carretero) es va presentar a un congrés amb totes les cartes sobre la taula i en igualtat de condicions (i no de suports) respecte la resta d'opcions i VAN PERDRE. LA MILITÀNCIA NO ELS HI VA VOLER EN LA SEVA MAJORIA. Ningú ha manipulat els resultats, la militància d'ERC va decantar-se cap a la opció de Puigcercós i resulta que, al no acceptar la derrota, en comptes de ser lleial el que fa el senyor Bertran és marxar fotent botifarra (això si... esgota fins l'últim dia de cadira aquest, no fós cas que perdés ni deu euros de sou del parlament...).
Per altra banda, el que escriu l'article es diu Jordi Casals... no Canals, n'hi ha que tenen pa a l'ull, pel que es veu.

La sociovergència, si mai s'arribés a fer, seria el suïcidi de CiU.

Sergi G., en aquest enllaç no parla del dret a decidir, parla del referèndum i el posa darrera del tema del concert econòmic. El dret a decidir ho estan dient constantment, tant en Puig com en Mas. Aquí ningú diu que no.
El concepte és diferent. Ja sé que fer un referèndum és donar peu a que la ciutadania decideixi, al seu dret a decidir, però hom sap que aquesta via, si es fa de forma correcta, topa de front amb el govern espanyol de torn. I això és fruit de la Llei de Consultes aprovada al Parlament en la que si va acceptar per part del govern i dels tres partits que hi donen suport, al acceptar que havia de ser espanya qui autoritzés els referèndums i consultes. Millor hauria estat no fer res. Per anar a petar a Espanya, ara ja hi som.

Senyor Quintana, declaracions de Felip Puig i la fractura social:

http://avui.elpunt.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/298425-ciu-prioritza-el-concert-economic-a-un-referendum-dautodeterminacio.html

o a viva veu

http://www.catradio.cat/audio/466594/Declaracions-del-secretari-general-adjunt-de-CDC-Felip-Puig-a-El-mati-de-Catalunya-Radio


i en Jordi es diu Casals, no Canals

En Jordi Canals deu fer temps que no és present a Catalunya o no el deixen estar al dia. Dir que CiU ha dit que el dret a decidir és provocar la fractura de Catalunya és un símptoma de no estar al dia o no saber de què en parla,
Entenc que vulgui defensar la seva parcel·la, però si escriu que digui la veritat i no inventi el que li convé per després escriure en contra de.

Els d'ERC ja no sabeu quina parida dir per esmorteïr el que és inevitable.

La vostre retòrica buida no només cansa sino que resulta del tot molesta pel que te de tracte irrespetuos amb els catalans, als que doneu per fet que som imbècils.

No patiu, que ja us demostrarem que no pas.

Ara toca Mas President i CiU al Govern, més endevant, ja es veurà, però ERC, no gràcies.

Benvolgut Ciscu,
no m'amago de res, pots trobar les meves responsabilitats públiques al meu bloc
http://casalsprat.blogspot.com
o senzillament buscant a www.google.cat.
Gràcies per la lectura.

Pérò què dolentots que són aquests del PSC que en van espantant el personal. I els de CiU també.
Torna l'equidistància 'made in ERC', a veure si cola per tercera vegada... per a vendre la seva independència de 'boquilla' el dia després.
Durant 7 anys han estat part del poder a Catalunya i ara parlen de 'statu quo enfangat'...
Sepulcres emblanquinats !!
Parlem de la democràcia a ERC, que s'ha ofegat sistemàticament la veu de la minoria i se'ls ha convidat a marxar fins fer fora l'incombustible Uriel Bertran. Parlem de catalanisme a ERC amb les 'estanqueres' ben maques a les seus dels seus Departaments.
A Catalunya ha manat 7 anys el PSOE, i deixeu-vos de romanços. Sols cal veure el que ha passat amb TV3, que amb la Terribas al capdamunt, cada cop és més bilíngüe i descafeïnada... En definitiva s'ha tornat una 'televisión autonómica' de totes totes.

"Ocupa DIFERENTS RESPONSABILITATS per Esquerra Republicana de Catalunya". Diferents respomnsabilitats? De què t'amagues? Una mica pobre no dir qui ets, no? No deus pas ser part de l'"status quo del cada cop més rònec i enfangat oasi català".

La socioconvergència, encara que no es vegi, hi ha estat, hi és i hi serà.
I això pas que és bo!