Torna l'Internauta. Després de la sorpresa que va ser la seva sortida d'antena, ara, pocs dies després, torna l'Internauta. Aquest programa que era un clàssic de Catalunya Ràdio des que en Jordi Vendrell el va arrencar l'any 1995 per ser conduït en una segona etapa per en Vicent Partal (col·laborador des de l'origen del programa) ha caigut de la nova temporada de la graella de Catalunya Ràdio. Se n'ha especulat molt del perquè però no sé si se n'ha tret l'aigua clara. Sembla que el programa, malgrat els canvis d'hora d'emissió que havia patit al llarg de la seva vida a l'emissora pública, presentava dades prou bones com per continuar. D'entrada era el podcast més escoltat. Espero que ens diguin els motius d'aquesta baixa. A la xarxa hi ha hagut rebombori (Saül Gordillo entre d'altres) per tal de que el programa no es perdés. Ara llegeixo que cada dimarts hi haurà el podcast del nou Internauta a disposició des de l'adreça linternauta.cat.

En un moment de compulsió 2.0, ciberplastes siderals, era una llàstima que es perdessin aquestes converses reflexives sobre Internet i en català. Això de no haver de quadrar un dia i una hora d'enregistrament, també pot permetre a l'equip de l'Internauta d'oferir un ventall més ampli de col·laboradors i d'experiències. A més, servirà per veure si acaba funcionant finalment aquí, això de fer un programa de ràdio sense tenir antena. Ho dic perquè si es així ens podríem estalviar alguns quartos i abandonar aquesta reiteració de cadenes radiofòniques finançades amb diner públic. Per altra banda, desconec amb quin programa sobre noves tecnologies i Internet ha decidit cobrir la direcció de l'emissora la baixa de l'Internauta. En resum, que hi hagi sort i llarga vida a l'Internauta. 



Paper vs digital. El The New York Times publica en un extens reportatge com una de les revistes més populars de Hollywood, The Hollywood Reporter, canvia d'estratègia per intentar perviure al món digital i especialment en el seu cas, a la competència ferotge dels blocs. Un dels canvis és en l'edició digital. L'altre en la periodicitat del paper. L'edició diària la passen a setmanal per poder publicar continguts de més qualitat. Aquesta n’és una i l'altre són les paraules d'Arthur Sulzberger Jr (president i editor del mateix The New York Times) durant la conferència internacional de noticies WAN-IFRA on va dir que en un moment futur l'edició impresa del seu diari desapareixeria i que estaven treballant nous models de negoci en el camp digital. Tot això es pot mirar des del costat que es vulgui però (resistència del paper vs canal digital) la clau és en saber què és negoci per molt que ens agradi el format i o que tinguem nostàlgia. Nostàlgia del paper o d'un temps on podíem assimilar més lentament tots els canvis del nostre entorn. Aquí també en desapareixeran ara que en neixen de nous?