El meu amic Francesc, alcalde de Castellnou de Bages pel PSC, m'ha fet una bona feina aquest divendres al situar-me en una d'aquelles posicions incòmodes que sovint ens trobem els que hem d'informar. En un atac de gelosia que només es pot explicar per la mala interpretació d'un comunicat intern dels socialistes de Barcelona, l'alcalde ha aprofitat la seva posició de membre de les Veus de Castellnou per convèncer-ne tres més i fer que la coral es negués a interpretar els Segadors durant la commemoració de la Diada. L'explicació: que la coral no ha de "ficar-se en política".

Tres dies abans, l'alcalde socialista de Manresa –i disculpeu-me l'empatx de Bages, però és el que tinc a mà- negava la petició de la majoria de regidors del consistori (CiU, ERC, ICV i la CUP) de penjar a la façana de l'Ajuntament una pancarta amb el lema de la manifestació del 10 de juliol "Som una nació. Nosaltres decidim". La façana sol·licitada era la mateixa on al llarg de l'any s'hi ha vist pancartes de solidaritat amb les dones maltractades i reivindicatives amb els drets dels homosexuals el dia de l'orgull gai. Altre cop l'explicació sorprenen pel grau d'abstracció: "no és el mateix la col·locació d'un símbol que una pancarta amb el lema d'una manifestació".

L'alcalde socialista de Manresa fins i tot s'atrevia a suggerir unitat, no fer més grans les diferències i fer accions per sumar i no restar. El tema és cap a on? El tema és que si, segons aquestes explicacions, els socialistes no accepten la pancarta per no molestar qui no hi estigui d'acord, això vol dir que la unitat que aconsella s'ha d'assolir fent que CiU, ERC, ICV i la CUP s'acostin als postulats de PP i PxC que, per sort, a la ciutat són misèria i companyia.

És tàctica política? Sí, ho és. No hi ha res que funcioni tant mil·limètricament en aquest país com la comunicació interna des de Nicaragua. Poca cosa no els queda de l'època soviètica que no sigui el control, seguiment i subministrament d'instruccions a tots els tentacles de l'aparell i fins als filaments que acaben en blocs i opinadors devocionals en les xarxes socials.

El PSC se separa de la centralitat política i la diferència està en que ara no dissimularà. Erra. I erra fort. No mobilitzarà el seu vot de sempre espanyolista i encara perdrà el catalanista que li quedava despistat. ¿Perquè un socialista espanyolista resident a Catalunya s'ha de creure Montilla si ha vist com els darrers set anys ha anat de bracet d'Esquerra i ha cedit sempre que ha calgut? Perquè el socialista s'ha de mobilitzar si encara té present la imatge del seu candidat aguantant una pancarta davant d'estelades i clams d'independència? Perquè un socialista amb sentiment espanyol hauria de creure Montilla si ha permès que es multessin comerços "per retolar en castellà", si ha permès que els mossos "empaitessin els nens que parlaven castellà al pati", si ha impulsat i defensat l'Estatut "dels independentistes"?

I encara va donant instruccions als càrrecs de comarques per a que emboliquin la troca quan bona part del seu electorat a la Catalunya no metropolitana pertany a la reserva índia que representa el catalanista despistat que vota(va) PSC. Quin avorriment ser del PSC! Segur que en aquestes eleccions que, per a molts, no són les seves, es queden a casa a engruixir la nòmina d'abstencionistes.