El FC Barcelona va perdre la tarda de l’Onze de Setembre, en horari de manifestació, contra l’Hèrcules d’Alacant per 0 a 2 al Camp Nou. Perdre sempre dol i fer-ho a casa encara més i si, a sobre, és contra un equip que just acaba de pujar de la Segona divisió, llavors la trompada no només cou sinó que també fa envermellir la parròquia.

En el futbol, aquests resultats tan inesperats i incomprensibles es donen amb una certa regularitat, no cal esverar-s’hi més del compte. Els blaugranes van tenir un mal dia i ja està, i la Lliga espanyola tot just ha començat. Si de cas, el problema a partir d’ara és que a l’equip se l’hi ha reduït de cop el marge d’error de què disposava.

El frec a frec que tindrà amb el Reial Madrid durant tot el campionat, previsiblement, exigeix no fer badades d’aquesta mena. Certament, la pretemporada no ha estat la més idònia i, per primera vegada en unes quantes temporades, aquest estiu hi ha hagut més tensions institucionals de les desitjables. Però no cal anar més enllà, tampoc.

El partit contra l’Hèrcules queia entre la gresca argentina de la selecció espanyola i el debut dimarts a la Lliga de campions contra el Panathinaikòs, també al Camp Nou. I ja se sap que en aquestes circumstàncies, als jugadors els dura l'enrojolament i demés acoloriments uns quants dies i les patacades solen ser habituals.

Fins a cert punt, no ens n’hem d’estranyar. Un equip de segona, com aquell qui diu, no era el rival més adient per a què tothom agafés el punt de tensió que sempre cal. El tècnic no va començar amb els més bons, o els més habituals, almenys, i la pilota no va girar del tot rodona en cap moment.

Per a l’afició, l’equip de Josep Guardiola i ell mateix tenen crèdit de sobres. Només faltaria. A més fins dissabte, a la Supercopa d’Espanya contra el Sevilla i a Santander, les prestacions de l’equip havien estat tan bones com sempre. No se n’ha de dubtar amb el primer contratemps. Al contrari, aquest tipus de derrotes haurien de servir per a valorar justament tot el que s’ha fet, perquè guanyar és molt difícil, i guanyar sempre és impossible.