El Pla d’Immigració i Ciutadania de Manresa aprovat recentment per l’Ajuntament, deixa molt clar que el català, la llengua pròpia de Catalunya ha de ser la llengua d’acollida i  és la que constitueix  l’espai comú d’entre la diversitat de llengües i cultures que avui son presents a Manresa.

El Pla va tenir els vots de PSC, CiU, ERC i ICV. Però avui me n’he adonat que algú no se l’ha llegit, o l’ha oblidat molt aviat. I ha estat quan l’Alcalde Josep Camprubí, convidat amb altres regidors a la celebració del Ramadà a la mesquita El Fath de la via Sant Ignasi s’ha dirigit per saludar els centenars de musulmans manresans congregats allà, i s’ha expressat completament en castellà. De la primer a la última paraula. Ni una salutació, ni una part del seu discurs ha estat en català.

Volem que les persones d’origen estranger que han vingut a Manresa es sentin ciutadans de Catalunya, o sobretot ciutadans espanyols?  Quina volem que sigui en el futur la llengua vehicular més habitual entre els nous ciutadans: el català, o ja ens està be la tendència habitual de que sigui el castellà? Ens hi juguem el futur del país, i amb les idees tan poc clares en aquest tema, poc avançarem.

Una part de les persones que avui ens escoltaven han fet cursos de català. Com podran entendre que el català és important si va l’alcalde a visitar-los i ni tan sols els adreça una salutació en català ? No parlar-los en català és una manera de discriminar-los i no obrir-los les portes a la plena integració al país. 

Per això m’ha indignat que l’alcalde tingués les idees tan poc clares en aquest tema que no és irrellevant. I també en altres temes importants pel nostre futur, tal com hem vist recentment.