No hi ha cap dubte que Internet ha canviat la manera de fer campanyes electorals. Molts esperen que algun dia també canvïi la forma de fer política, però aquesta és una altra guerra. En referència, però, a les campanyes i precampanyes, és evident que la xarxa acosta molt més els votants i això els partits polítics ho volen aprofitar.

Primer van ser els blocs. En alguns casos es mantenien amb més o menys assiduitat abans i després de la campanya, i en altres casos només duraven tres setmanes i després restaven abandonats durant quatre anys. I, de fet, la major part dels abandonats corresponen a membres de partits de govern mentre els que s'actualitzen solen ser de diputats o regidors a l'oposició. Però en els darrers temps aquesta manera de buscar vots s'ha ampliat també a les xarxes socials, on el receptor del missatge hi pot participar més. Ja no en comentaris, sinó fent clic a un botó "M'agrada" o "Retweet", o citant i compartint les seves opinions.

I aquí, en el fons, correm el perill que durant aquestes setmanes la xarxa més propera als polítics es converteixi en una selva. Una selva que en alguns casos ja veiem. Perquè donar el missatge de partit sembla més important que conversar, que en el fons és la millor opció que ens ofereixen aquestes eines. Argumentar, debatre... I qui ho utilitza amb seny i coneixent-ne les possibilitats sol ser aquell que, fora de l'àmbit de militants i simpatitzants, fa arribar més clarament el seu missatge.

Però tot això, de moment, és només retòrica. Hi ha molts interessos fora de la xarxa, i no ens hem de deixar enganyar per les darreres eleccions a la presidència del Barça: probablement Sandro Rossell no hauria necessitat fer una campanya tant 2.0 per guanyar, però el fet que s'hagi dut a terme així pot contribuir a reforçar l'opinió que a la xarxa hi ha un munt de vots a guanyar. I això pot ser interessant, però també perillós.