L'autoritat portuària de Barcelona, comanada pel socialista Jordi Valls -nomenat pel tripartit-, ha exigit a l'associació Reagrupament Independentista, tal com ho ha denunciar Rut Carandell el pagament de 1.840 euros -la tarifa oficial (27 maig de 2010), però, és de 371 euros- per poder retre homenatge al general Moragues aquest Onze de Setembre. Curiosament, si es fa servir entarimat i es fan parlaments la tarifa és l'esmentada; si només s'hi posen unes flors es dóna una autorització i no es paga res. L'espai on es troba la ridícula estàtua que hi va erigir l'Ajuntament de Barcelona el 1998 -al mateix lloc on, després de ser vilment executat, va ser exhibit el seu cap durant dotze anys- és propietat d'aquesta "autoritat" que, per cert, disposa de policia pròpia.

Els responsables del Port consideren que retre homenatge públic l'Onze de Setembre a aquest patriota català, executat el 1715, constitueix una "activitat de promoció en aquest cas d’un partit polític", com s'afirma en la comunicació que van rebre els responsables de l'entitat. Així, doncs, homenatjar un patriota, als peus d'un monument bastit amb els impostos de tots els ciutadans, està sotmès a una tarifa?!

Que l'espai el gestioni l'autoritat competent, el Port de Barcelona, pot ser discutible -per a mi, ho és-, però el que no té cap sentit és que s'erigeixi en propietària d'un espai públic, d'un monument, com és el cas, i que per postres interpreti a la seva conveniència quan un acte és polític o quan és una concentració d'amants de les flors.

No és el primer cop que els socialistes -que demanen joc net- fan un mal paper amb els independentistes reagrupats. Ja hi va haver el cas de la denegació de l'ús del Palau Sant Jordi per part de l'Ajuntament de Barcelona el mes de novembre passat, malgrat que l'havien confirmat inicialment, quan no es coneixia que el peticionari era Reagrupament.

Tanmateix, seguint la línia d'insubmissió civil que promou Joan Carretero potser sí que "ara toca" i caldria fer un acte de sobirania davant el monument de Moragues, amb parlaments, dempeus damunt una cadira i amb megàfons el so dels quals arribi fins als despatxos de les "autoritats" (in)competents.
I que paguin la factura els senyors del tripartit.