Hi ha nervis. Hi deu haver nervis, quan no han passat ni vint-i-quatre hores des que el president Montilla anunciés la data de les eleccions, perquè ja hagi aparegut Franco en campanya. Calia? Vols dir que cal que anem arrossegant aquests marcs mentals que diria Lakkof? Ja resulta ben curiós que Montilla li etzibin ara l’etiqueta sociològica de franquista, ara ho fa l’eurodiputat de Ciu Ramon Tremosa, per fer coincidir el Barça-Madrid amb les eleccions catalanes. Sort que les enquestes els bufen de cara, i que el partit es podria acabar jugant en dissabte. Ja fa unes setmanes, amb la reacció a la sentència de l’Estatut la secretaria general del PP, Maria Dolores de Cospedal  titllava el president de la Generalitat d’antidemocràtic i de feixista.

Té feina el memorial democràtic. Feina per aclarir conceptes, idees, i personatges, que tampoc es poden utilitzar tan alegrement, i que s’acaben girant contra d’aquell que creu que desarmarà el seu oponent polític. M’agradaria saber com s’entomen aquestes sortides de to, els estrategues de campanya. No sé si les temen, les esperen o les inciten. És cert que són un clàssic, a tots els comicis sempre hi ha sal grossa, i a tots els partits hi ha qui assumeix aquest paper. Llàstima de la regeneració que no acaba d’arribar.

És clar que les xarxes socials també generen enemics, per bé que Facebook,  s’entesti de presentar-nos, suggerir-nos i falsejar-nos amistats a dotzenes. Ara Tremosa, amb la seva reflexió, i el curs passat el responsable municipal del Taxi de Barcelona insultant Mònica Terribas, han generat més vergonya que altra cosa, als seus murs.

I mira que Montilla ha demanat joc net, i Artur Mas que no s’insulti, ni menystingui ningú. Doncs posats a buscar retrets per fer coincidir futbol i eleccions, i donat que el futbol és com una experiència religiosa, es podria haver qualificar Montilla de “marxista” per allò que va dir Marx: “la religió és l’opi del poble”. I encara posats a fer es podria enquadrar la tria de la data i coincidència, en el maoisme sociològic: que la passió per l’opi ve d’allà.

És clar que potser aquesta vella militància maoista del Molt Honorable és la que ens ha acabat obrint les portes de la Xina, i de la seva indústria automobilística.