Actualitzat el 07/09/2010 a les 00:01h

Patriotes

Potser aquí ens diran mals patriotes, però és més patriota la nostra actuació a l’estranger que no els qui actuen a dins de casa, sense vistes al món”. El 27 de juny de 1920, Joan Miró escriu aquestes ratlles a Picasso poc després de tornar a casa des de París, on ha conegut el gran mestre. Miró li diu a Picasso: “La intel.lectualitat viu amb 50 anys de retard i els artistes fan l'efecte d'aficionats. Crec que em puc tornar tonto, aquí. Aquí et ve una son que ensopeix als desgraciats que s'hi passen la vida”. Aquí vol dir aquí, a Catalunya i més concretamet a Barcelona. Miró conclou: “conforme amb vostè en què per ser pintor t'has de quedar a París”.

Potser ens diran mals patriotes, es tem el jove Miró, que ha volat per primer cop lluny del niu i ha descobert món. I ho diu perquè coneix la petitesa del país i la mesquinesa dels cercles tancats i l'estupidesa de la política de campanar, joc ras i vol gallinaci. Poc després Miró insisteix i ho explica, també per carta, al seu amic Enric Ricart: “S'ha de ser un català internacional. Un català casolà no té, ni tindrà, cap valor al món”. No té ni tindrà, avisa el que va acabar sent un dels comptadíssims catalans realment universals.

Han passat 90 anys. Ara la política de campanar es diu certificat de nivell C de català per professar a la universitat. Això significa menysprear els nostres estudiants perquè se'ls redueix la possibilitat de tenir professors de talla universal. A la universitat, que no és on s'ensenya el català sinó on s'ha d'obrir la ment al món. Tenir un govern que comet  aquests disbarats (o tenir al govern gent que comet aquests disbarats que altres intenten evitar) és una desgràcia. Que no s'entengui que així no es pot anar pel món, que així no s'és més patriota, sinó més curt, més petit i més pobre és molt trist, fastigueja i produeix un gran desànim.

Miró va acabar vivint a França i enclaustrant-se a Mallorca. En Sala Martín està a punt de fer-se una americana negra i ja ha dit què dirà si li demanen el nivell C: confiteu-se'l!

Navega per les etiquetes

catalànivell C

COMENTARIS

+0
-0
El cicle de la vida
Cagondena, 07/09/2010 a les 22:16
Boix, per la pinta que teniu debeu ser més gran que jo (45 anys). No sé si veuré la independència de Catalunya i la seva normalitat com a país o al contrari, la seva lenta desaparició però per llei natural vosaltres educats en el franquisme i amb una síndrome d'Estocolm com un cavall morireu abans. No és res personal, però fins que no morin un parell de generacions no desapareixerà aquest maleït auto-odi.
+0
-0
No hi estic gaire d'acord
Guillem M., 07/09/2010 a les 18:51
Si es demana a qualsevol administratiu que tingui el nivell C, perquè no es pot demanar a un professor universitari? És cert que cal fer les excepcions que calgui. És important que puguin venir professors anglesos, francesos o alemanys... També és cert però que hi ha molts professors espanyols que s'han instal·lat a Catalunya com si fos una colònia i que no han fet cap esforç per aprendre la llengua del país. Això no pot continuar així! En algunes facultats aquesta colonització és evident.
No podem simplificar les coses en cap sentit!
+0
-0
"Target"
AliBay, 07/09/2010 a les 18:23
A veure, el "target" o objectiu d'aquesta llei no és el professor convidat que ve de les Ximbambes a donar una classe magistral o un curs de postgrau sobre una matèria especialitzada, ja que en aquest cas la lliçó la impartirà en català, castellà, anglès o francès i els alumnes s'hi hauran d'emmotllar.

El problema són els conegudíssims professors (oi Sr Caja?) que porten una infinitat d'anys aquí o fins i tot hi han nascut però les lliçons les donen exclusivament en castellà perquè els és més còmode i que no dubten en mostrar la seva agressivitat connatural contra els alumnes que li reclamin que canviï al català. També podem assenyalar que algun d'aquests ganduls a sobre cobren un complement per tenir el nivell C o D de català.
+0
-0
La culpa.
Helena., 07/09/2010 a les 16:20
" No cerquem en els estels la culpa de les nostres desgràcies, sinó en nosaltres mateixos "
W. Shakespeare. (Julius Caesar)´

Doncs això!.
+0
-0
Després fou una dona...
Carles Viñals Casado, 07/09/2010 a les 13:38
...qui pujà al meu cotxe. A l'igual que l'home que uns díes abans la precedí, en un català correctíssim, em digué on volía anar, també, però, amb innegable accent estranger. Resultà també nord americana i, casualment, també de Chicago. Davant la meva sorpresa pel fet que una estrangera se m'adreçés en la meva llengua, em respongué que considerava un deure de cortesía envers els naturals del pais on s'estava, aprendre i fer servir la llengua catalana. Li vaig fer saber que un compatriota seu havía tingut amb mí la mateixa gentilesa que ella i, com a ell, vaig agraïr-li la seva cortesía. Els fets es comenten sols...
+0
-0
De fora vindràn...
Carles Viñals Casado, 07/09/2010 a les 13:24
Que ens ensenyaràn el significat de paraules com honor i dignitat. Altres dues anècdotes que em succeïren, foren protagonitzades per dues persones, un home i una dona que pujaren al meu cotxe, tot i que separades per uns díes. El primer en fer-ho fou l'home que, en un català perfecte, tot i que no podía amagar un accent estranger, em donà l'adreça on volía anar. Encuriosit per una circumstància insòlita per a mí, vaig gosar preguntar-li la seva nacionalitat. Em contestà que era nord americà, concretament de Chicago. En mostrar-me-li sorprés per la qualitat del català que parlava, em digué que era conscient que Catalunya era un país amb una llengua pròpia i que considerava correcte fer-la servir amb els naturals del país. No cal dir que vaig agraïr-li la seva deferència.
+0
-0
temps al temps
Roda, 07/09/2010 a les 13:06
si qui ha d'ensenyar ve de fora, no pot paralar catalasi no el coneix. Si qui ensenya viu aqui, esta empadronat aqui i no pensa marxar d'aqui, llavors hauria de ser un orgull per a ell o ella aprendre i usar la llengua del pais que l'acull, li dona prestigi i li permet posar el plat a taula.
Sala Martin te un narcisisme que no li dixa veure mes enlla del seu nas, i el te curt!. Ell precisament hauria d'ajudar a fer el cami, no a entorpir-lo. No crec que els que hem estat educats durant el franquisme i el post-franquisme puguem parlar un catala de gaitre qualitat. L'usem, pero no com si fossim un pais amb estat. Tot arribara
+0
-0
Fart de tots vosaltres.
Carles Viñals Casado, 07/09/2010 a les 12:58
Pel volts del 1994, havent fet fallida l'empresa on vaig treballar per espai de 30 anys, sense possibilitat de reinserció laboral per raons d'edat, vaig traure'm una llicència i vaig posar-me a fer de taxista. Recordo perfectament persones que, amb accent innegablement català, em saludaven en castellà i, en el mateix idioma, em donaven l'adreça on volíen anar. Conscient de portar un català com a passatger, jo els responía en català. Penseu que canviaven d'idioma en adonar-se que parlaven amb un connacional? Doncs no. Em seguíen parlant en castellà. No cal dir que en continuar jo la conversa en català, la situació adquiría un caire de vodevil del que, dissortadament, només els catalans som capaços de protagonitzar. (Continúa).
+0
-0
prou de rossells envalentitts
Anònim, 07/09/2010 a les 09:49
Sr jaume boix, a part de la demagogia, quin argument pot donar a favor que a la universitat no es parli l'idioma del país?! estic segur que vostè és el primer intel·lectual que quan va a alguna universitat de madrid o salamanca li diuen que parli en català que pel seu nivell d'erudició no cal que parli l'español. Oi que si?!! vinga home que no ens mamem el dit! no hi ha ni un país que renuncï a la seva pròpia llengua. A salamanca totes les clases són en español. I si algú no ho enten s'utilitza l'angles. aquesta és la llengua internacional.
+0
-0
El prestigi no és construeix des de la renúncia
Anònim, 07/09/2010 a les 07:30
Clar, els professors de talla universal ni parlen català ni tenen perquè aprendre'l per tenir lloc fix en una universitat catalana. Si van a ensenyar a França, però, sí que hauran d'aprendre el francès, que és una llengua de prestigi, i si van a Madrid, aprendran l'espanyol, i si van a Portugal, el portuguès, però demanar el mateix amb el català és ser provincià i fer disbarats. Mare de Déu! Què en són de provincians aquests cosmopolites universals propagadors de l'autoodi. Comenceu per valorar la vostra llengua i veureu el que són capaços de fer els professors de prestigi internacional. Deixeu de rebaixar-la contínuament i us sorprendrà la bona acollida que pot arribar a tenir entre la gent forània. I per cert, jo que m'he dedicat a contractar-ne uns quants, de professors estrangers, ja us ben asseguro que la majoria el primer que volen és aprendre la llengua i la cultura del país on venen a viure i a treballar. El problema sembla que el tenen més els d'aquí que no els que venen, exceptuant els que venen de l'estat espanyol, òbviament.
+0
-0
Les corbates cridaneres dificulten el flux sanguini.
xescus, 07/09/2010 a les 03:23
Catalunya exporta intel•lectuals, així dons perque els ha d’importar. El problema és la poca autoestima que tenim els catalans per nosaltres mateixos (com demostra aquest text). Son reconeguts aquells que estan a l’estranger, encara que siguin autentiques espardenyes, i molts cops infravalorat tot el capital humà que tenim en el propi país. Tampoc no s’ha de caure en el parany de confondre art amb ciència i la tecnologia. L’art es mou segons mercats (quan l’oferta decreix per mort de l’artista, el preu es revaloritza a l’alça). La ciència és un procés llarg i rigorós que requereix de financiació per que aquest fructifiqui. Però tot i així, tampoc s’ha de confondre eminències intel•lectuals amb bons divulgadors. Si vols tenir un exercit d’eminències científiques, cal abans un gran nombre de grans divulgadors que siguin capaços de comunicar l’amor per la seva passió. No és necessari que siguin eminències, però si que estiguin integrats amb la cultura i la gent d’on treballen.
Sobre el Sala-i-Martín, podria estar parlant durant hores. Només diré una cosa, i és que varis dels seus articles son CNTL-C/CNTL-V de l’”intel•lectual” Lomborg i si tens una mica de curiositat científica sabràs quina talla d’”intel•lectuals” son un com l’altre. Catalunya no els necessita.
Jo, ara mateix, no aprovaria el nivell C, però cal recordar que és el nivell de batxillerat, no s’està fent una exigència impossible.
+0
-0
cal retornar al que vam ser, foragitant el catolicisme
Guerau, 07/09/2010 a les 01:29
Catalunya i Occitània és el bressol de la ciència i la filosofia occidental. el catalocisme romà a través de la inquisició i frança i Espanya ja va fer tot el possible perquè no continués sent un nucli d'expansió del pensament i la ciència
+0
-0
COM HOLANDA, HAURÍEM DE SER
Guerau, 07/09/2010 a les 00:32
"CATALUNYA ESTAVA I ESTÀ ENDARRERIDA PERQUÈ ESTÀ ESPANYOLITZADA"
+0
-0
no estic d'acord
Albert Martí, 07/09/2010 a les 00:25
Com a català que porta vivint uns quants anys a l\\\\\\\\\\\\\\\'estranger estic d\\\\\\\\\\\\\\\'acord amb la primera part, però no estic d\\\\\\\\\\\\\\\'acord amb la segona. Si en Sala-i-Martin volgués donar classes als EUA i no parlés anglès no podria. Doncs em sembla bé que el coneixement del català sigui obligatori als professors que vulguin viure a Catalunya. Si no comencem a actuar com un estat normal com esperem assolir la independència?
+0
-0
Independentisme covard
Anònim, 07/09/2010 a les 00:25
Sóc català i independentista però sobretot un demòcrata i també sóc dels pocs que acceptaria com definitiu un resultat contrari a la independència en un referèndum. És molt trist que la gran majoria d'independentistes estiguin a favor de repetir fins que guanyi el sí. Estic segur que un cop guanyés el sí no defensarien seguir repetint per si el "no" torna a fer acte de presència. És trist però en això som molt covards.

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Autor
Jaume Boix
Periodista. Format a la premsa comarcal (fundador i director de El Bagant, de Banyoles, premi Tassis Torrent), ha tingut càrrecs de responsabilitat a les redaccions de Catalunya Express, El Correo Catalán, El Periódico, El País, ha estat director del Diari de Barcelona (1988-1990). Autor de l'obra teatral Segona Plana, és guionista i  col.laborador de diversos programes de ràdio i televisió (a TV3, director de Tinc un dubte, programa de divulgació del català, i guionista del documental El Laberint). Actualment és director de continguts de RBA audiovisual i director del programa Reportero de la Historia que emet TVE-2.


- Som a Internet des del maig de 1996
- SCG Aquitània SL
- Empresa adherida a l'Internet Quality Agence
- Notícies publicades amb llicència
Amb la col·laboració de: