Potser aquí ens diran mals patriotes, però és més patriota la nostra actuació a l’estranger que no els qui actuen a dins de casa, sense vistes al món”. El 27 de juny de 1920, Joan Miró escriu aquestes ratlles a Picasso poc després de tornar a casa des de París, on ha conegut el gran mestre. Miró li diu a Picasso: “La intel.lectualitat viu amb 50 anys de retard i els artistes fan l'efecte d'aficionats. Crec que em puc tornar tonto, aquí. Aquí et ve una son que ensopeix als desgraciats que s'hi passen la vida”. Aquí vol dir aquí, a Catalunya i més concretamet a Barcelona. Miró conclou: “conforme amb vostè en què per ser pintor t'has de quedar a París”.

Potser ens diran mals patriotes, es tem el jove Miró, que ha volat per primer cop lluny del niu i ha descobert món. I ho diu perquè coneix la petitesa del país i la mesquinesa dels cercles tancats i l'estupidesa de la política de campanar, joc ras i vol gallinaci. Poc després Miró insisteix i ho explica, també per carta, al seu amic Enric Ricart: “S'ha de ser un català internacional. Un català casolà no té, ni tindrà, cap valor al món”. No té ni tindrà, avisa el que va acabar sent un dels comptadíssims catalans realment universals.

Han passat 90 anys. Ara la política de campanar es diu certificat de nivell C de català per professar a la universitat. Això significa menysprear els nostres estudiants perquè se'ls redueix la possibilitat de tenir professors de talla universal. A la universitat, que no és on s'ensenya el català sinó on s'ha d'obrir la ment al món. Tenir un govern que comet  aquests disbarats (o tenir al govern gent que comet aquests disbarats que altres intenten evitar) és una desgràcia. Que no s'entengui que així no es pot anar pel món, que així no s'és més patriota, sinó més curt, més petit i més pobre és molt trist, fastigueja i produeix un gran desànim.

Miró va acabar vivint a França i enclaustrant-se a Mallorca. En Sala Martín està a punt de fer-se una americana negra i ja ha dit què dirà si li demanen el nivell C: confiteu-se'l!