Actualitzat el 29/08/2010 a les 21:17h
Victòria a Santander, Ibrahimovic a Milà
Sempre és millor començar guanyant i el FC Barcelona ho ha fet al camp del Racing de Santander per 0 a 3, a la primera jornada de la Lliga espanyola, en un partit d’aquests que al llarg de la temporada n’hi ha un bon grapat. Els blaugranes es van imposar amb la solvència i la contundència dels últims anys i que just fa una setmana van exhibir a la tornada de la Supercopa d’Espanya contra el Sevilla. El Barça manté els trets d’identitat que ha agafat amb Josep Guardiola a la banqueta i amb la mateix ambició per la victòria que ha tingut les dues darreres temporades. És la millor notícia.
Aquesta serà una lliga tan renyida com l’anterior, entre el FC Barcelona i el Reial Madrid. Potser una mica més pesada de seguir perquè la presència de José Mourinho a la banqueta madridista garanteix la polèmica setmanal, però a priori el títol se l’han de tornar a disputar blaugranes i merengues. No es veu d’entre la resta de rivals cap equip capacitat per seguir-los de petja durant les trenta-vuit jornades del campionat. Com ha passat les darreres edicions, la Lliga se l’endurà qui dels dos badi menys i qui sumi més punts ens els enfrontaments directes.
I començar guanyant és positiu també perquè aquesta victòria tindrà un efecte balsàmic per tots els embolics que hi ha hagut al llarg de la pretemporada i que ha acabat amb la sortida estranya i de mala manera del davanter suec Zlatan Ibrahimovic. Aquesta ha estat una pretemporada atípica, en aquest sentit, doncs feia anys que una temporada no començava amb tants problemes als despatxos com hi ha hagut aquest estiu. Amb quinze dies per davant sense futbol, perquè hi torna a haver partits de les seleccions dites nacionals, passar-los havent guanyat sempre és desitjable.
Ara: res no treu que el cas Ibrahimovic sigui un desastre, es miri com es miri. Les relacions amb el jugador eren insostenibles i el club l’ha enllestit pendent de perdre-hi els menys diners possibles: s’estalvien el sou i, amb la cessió amb compromís de compra el juliol que ve, difereixen d’un any les pèrdues per l’amortització del fitxatge. Tant se val. Per fer fora Eto’o, el FC Barcelona haurà esmerçat més de cent milions d’euros, els que va costar el suec i els que s’han pagat per Villa. Mai una qüestió de feeling havia estat tan cara.
Aquesta serà una lliga tan renyida com l’anterior, entre el FC Barcelona i el Reial Madrid. Potser una mica més pesada de seguir perquè la presència de José Mourinho a la banqueta madridista garanteix la polèmica setmanal, però a priori el títol se l’han de tornar a disputar blaugranes i merengues. No es veu d’entre la resta de rivals cap equip capacitat per seguir-los de petja durant les trenta-vuit jornades del campionat. Com ha passat les darreres edicions, la Lliga se l’endurà qui dels dos badi menys i qui sumi més punts ens els enfrontaments directes.
I començar guanyant és positiu també perquè aquesta victòria tindrà un efecte balsàmic per tots els embolics que hi ha hagut al llarg de la pretemporada i que ha acabat amb la sortida estranya i de mala manera del davanter suec Zlatan Ibrahimovic. Aquesta ha estat una pretemporada atípica, en aquest sentit, doncs feia anys que una temporada no començava amb tants problemes als despatxos com hi ha hagut aquest estiu. Amb quinze dies per davant sense futbol, perquè hi torna a haver partits de les seleccions dites nacionals, passar-los havent guanyat sempre és desitjable.
Ara: res no treu que el cas Ibrahimovic sigui un desastre, es miri com es miri. Les relacions amb el jugador eren insostenibles i el club l’ha enllestit pendent de perdre-hi els menys diners possibles: s’estalvien el sou i, amb la cessió amb compromís de compra el juliol que ve, difereixen d’un any les pèrdues per l’amortització del fitxatge. Tant se val. Per fer fora Eto’o, el FC Barcelona haurà esmerçat més de cent milions d’euros, els que va costar el suec i els que s’han pagat per Villa. Mai una qüestió de feeling havia estat tan cara.
COMENTARIS
+0
-0
Teo, 31/08/2010 a les 10:11
Molt típic del tribunero blaugrana això de criticar per criticar i criticar fins i tot allò que és o hauria de ser incriticable, com ara la figura de Josep Guardiola. Fins i tot quan podem dir ben alt que el nostre és el millor club del món, hi ha qui perd energies en autoflagellar-se. Imagino que sou els mateixos que marxeu de l\\\'estadi abans que el partit acabi, no fos cas que haguéssiu de patir cues en tornant (que les patiu igualment). Sento vergonya aliena.
+0
-0
Anònim, 31/08/2010 a les 09:42
Es molt fàcil veure els errors un cop ha passat tot. Però estic segur que un cop fora Eto'o, s'hagués criticat obertament que no fos sustituit per un altre davanter consagrat. Mai era de preveure l'eclosió de Pedro o la millora que va representar el canvi de posició de Messi a quasi davanter centre, cosa que deixava en segon terme l'aportació d'Ibra, cosa que aquest, com bona estrella, no podia païr. Per altra banda, els preus que es mouen al voltant dels fitxatges són tan irracionals que no es poden valorar amb els criteris econòmics amb que analitzem altres negocis.
+0
-0
tothom pot equivocar-se, 31/08/2010 a les 08:27
Que fàcil és criticar Gurdiola pel cas Ibrahimovic-Eto, estic d'acord amb el primer comentari quan diu "Guardiola, com en el seu moment Rijkaard, Van Gaal o Cruyff, té o ha de tenir el suport de directius, executius, socis i afeccionats".
+0
-0
Anònim, 31/08/2010 a les 00:51
Guardiola foradada
+0
-0
Anònim, 30/08/2010 a les 20:34
La primera errada va ser el tema del "feeling", que encara recordem perquè ni les presses, ni les formes, ni els termes utilitzats foren els adequats. No es pot fer fora un jugador com l'Eto'o amb aquests arguments tan pobres per després fer-ne venir un amb uns antecedents de conflictes al vestidor com els d'Ibra. Guardiola té dret a errar com qualsevol ésser humà però hauria estat bé reconèixer que tot plegat ha estat un bon nyap. Tot plegat ha sortit molt car, en tots els sentits.
+0
-0
Jordi , 30/08/2010 a les 10:28
Per mi en Guardiola, com en el seu moment Rijkaard, Van Gaal o Cruyff, té o ha de tenir el suport de directius, executius, socis i afeccionats. El risc d'errar s'ha d'assumir. És clar que sap greu perdre diners. Penso que en Guardiola creu que la cohesió de la plantilla és cabdal a l'hora d'aconseguir un rendiment alt i que, per tant, s'estima més eliminar a temps qualsevol causa de situacions traumàtiques. El que volem els culers és guanyar amb l'estil brillant i eficaç dels darrers anys. Per això no tenim més remei que confiar en el "filòsof" Pep.
Autor
Jordi Badia
Vaig néixer a Sabadell el 2 de febrer del 1963. La literatura i l’esport, com a practicant i espectador, són les meves passions de sempre. Em vaig fer periodista per poder escriure d’esports. També he estat director de comunicació del FC Barcelona, del 2003 al 2008, però aquesta és una anècdota en el meu currículum professional.
Altres articles d'aquest autor
Accés usuaris
- Som a Internet des del maig de 1996
- SCG Aquitània SL
- Empresa adherida a l'Internet Quality Agence
- Notícies publicades amb llicència
Amb la col·laboració de:
