No m'atreveixo a comparar la situació de l'entorn independentista dels darrers dies amb la que es va viure a finals del noranta amb la persecució per part dels funcionaris de Valdecasas i el silenci del Govern Pujol. No m'hi atreveixo perquè no ho vaig viure. Problemes de ser massa jove si ho volen. Ara bé, alguna cosa em diu que al conseller Saura se li ha escapat de les mans, altre cop, la conselleria d'Interior. Les ànsies de voler fer quedar bé la policia colonial davant dels tribunals espanyols o, potser, fent bona la dita castellana 'por lo que me queda en el convento, me cago dentro' en Saura ha permès l'inici d'un espiral de manifestacions, detencions, càrregues i detencions que, en el millor dels casos, només acabarà com el rosari de l'aurora.

Passar la nit a comissaria. Aquí al Camp de Tarragona, per desgràcia, coneixem a la perfecció el funcionament de la justícia quan es tracta de lladres de baixa intensitat. Que (presumptament) et robin tot el material de rec del tros i veure com els (presumptes) lladres es passen menys de dues hores a comissaria és el pa de cada dia. En canvi, què porta als Mossos d'Esquadra a retenir durant tota la nit un jove després d'haver-se personat voluntàriament a la caserna? S'hauria d'entendre com una predisposició a col·laborar amb la justícia, oi? A més, s'hauria de tenir en compte que els presumptes delictes es van cometre fa mesos i no existeix cap mena de risc de fugida. Aquesta pràctica respon a una estratègia política per sobrecastigar el pres en qüestió. Eudald Calvo ha pagat cara la militància a Maulets.

Barricades a Gràcia. No només les càrregues durant un correfoc infantil i la detenció d'un jove, mentre llegia un comunicat desconvocant l'acte prohibit per la justícia espanyola, demostren el sense sentit de les accions de la policia autonòmica de Saura. Les imatges que recollia Televisió Espanyola (tres individus d'estètica molt allunyada de la dels joves "antisistema, independentistes i d'ETA" que protagonitzaren l'acte de rebuda de Riera, creuant contenidors i vàters públics enmig dels carrers de Gràcia) encara alimenten més les comparacions amb l'època Valdecasas.

Hem perdut l'oportunitat de fer una policia moderna. Crec que a principis de segle XXI no podem discutir la necessitat d'una policia, però d'aquí a convertir-la en una eina més de la propaganda política és una irresponsabilitat que ens pot sortir molt i molt cara, al conjunt de la societat. Convertir els agents de l'ordre, alguna vegada amb menys formació de la necessària, en eines polítiques igual que ho hem fet amb els jutges és un camí sense sortida cap a un espiral de desconfiança, por i, en definitiva, de sensació d'inseguretat. Ja m'explicaran com un pagès pot entendre que les persones les quals han deixat el circuit de rec del seu terreny sense ús no arriben a passar més de dues hores a la comissaria i en canvi un militant independentista s'ha de passar tota la nit a la comissaria per decisió política dels caps dels Mossos d'Esquadra.

Tampoc no m'agradaria saber què pensaran a dia d'avui els infants que van veure entrar a la plaça de la Vila de Gràcia la Brigada Mòbil dels Mossos d'Equadra amb les 'defenses' enlaire. Hem perdut una oportunitat de crear una policia moderna, i Saura, el conseller que va prometre canviar-la, abandonarà la política havent fet madurar un cos sense poder-ho aconseguir. Ni els ecosocialistes no ho han aconseguit. Tampoc no s'hi han esforçat.