La pretemporada del FC Barcelona no ha estat un desastre perquè el seu entrenador i els seus jugadors no ho han volgut. Josep Guardiola i tots els futbolistes que l’han hagut de patir han posat el seny i la paciència que s’havia de menester per a evitar-ho i el tràngol ja ha mig passat sent encara l’hora que els hàgim de sentir queixar-se ni poc ni gens.

Ha consistit en una gira asiàtica sense cap ni peus que no ha servit per a preparar físicament els jugadors com Déu i els tècnics manen i en una jornada inaudita de partits amistosos entre seleccions dites nacionals que només s’explica per la cobdícia i la barra dels qui viuen del futbol sense necessitat de vestir-se de curt ni d’haver de suar cap samarreta corrent darrera de la pilota.

En els despatxos la feina feta fins ara ha dut a prescindir de quatre jugadors (Touré Yaya, Txigrinski, Henry i Márquez), deixar-ne tres pendents de marxar (Hleb, Martín Cáceres i Víctor Sánchez), fitxar Villa i Adriano i no fitxar Cesc i fer tots els possibles per treure’s de sobre el davanter suec Zlatan Ibrahimovic. (Nota: en rigor, el fitxatge de Villa és de finals de la temporada passada.)

En aquestes condicions el FC Barcelona va jugar dissabte el partit d’anada de la Supercopa d’Espanya contra el Sevilla i el va perdre per 3 a 1. Encara bo. Els blaugranes van resistir mitja hora, mentre els van durar les forces i fins que els sevillistes no van perdre una por incomprensible i es van decidir a anar una mica endavant.

Guardiola té raó quan diu que es pot tenir confiança en els nois de les categories inferiors perquè almenys la pretemporada i el partit de dissabte han demostrat que hi ha futbolistes de molta qualitat i en gairebé totes les posicions a punt per a fer el salt al primer equip quan el tècnic els cridi i els necessiti.

I és segur que amb el que té farà i que ho farà bé i que s’hi deixarà la pell. El dubte és si n’hi haurà prou. Perquè si bé és ben clar que en els jugadors del planter s’hi pot confiar també és cert que no es pot anar fins al punt de donar-los la responsabilitat d’assumir segons quines baixes. Per a fitxar encara hi ha temps, fins a finals d’agost, però ja fa uns quants dies que fan tard.