Antípodes culturals. Un binomi equilibrat de rauxa i tradició omplen aquests dies la majoria de barris, pobles i ciutats de Catalunya. És l'estiu l'època predilecta de les viles del país per celebrar les grans festes en honor del sant patró i treure al carrer les millor gales. Dispendi econòmic per alguns, inversió en cohesió social i recarregament de bateries per els altres. No hi ha vila, per petita que sigui, que durant l'any no celebri, almenys, dues festes majors. No és un tret exclusiu de la cultura catalana la celebració de les festes majors però si que al nostre país els hi donem un toc que no han sabut -o volgut- donar-li a altres punts de l'Estat espanyol. Vivim, de Salses a Guardamar, les festes amb més gràcia i alegria.

Unint el país. La fama d'estalviadors la deixem de banda. En un poble com Valls (Alt Camp), a les portes de les decennals de la Candela, aquest proper febrer del 2011, fins fa poc encara estaven pagant les del 2001. I cap grup municipal, ni la mateixa CUP, gosa posar en tela de judici la decisió de la comissió organitzadora d'embargar el municipi per llençar la casa per la finestra cada deu anys. La festa s'obra a tothom; misses de gala pel més devots, curses de braus pels més animals, correbars pels més assenyats, espectacles pels més petits...  Les festes majors o les festes sonades com les que es celebren a Valls cada deu anys uneixen un poble i reivindiquen, més si es pot, aquest bri de cultura popular que destil·la el nostre bell país.

Parlant de destil·lats. Per molt entrenats que estiguem, sense l'ajuda dels beuratges no aguantaríem tantes nits en vetlla i sortides de sol. Emulant els gals del campament de l'Asterix, el druïda local ens coneix i ens prepara els millors destil·lats per aguantar fins al darrer tro de festa. Durant la festa major servidor s'autoprohibeix beure aigua. Encenem la tronada amb el primer vermut a la mà. Estrenem un vi bo de casa per tastar les menges més tradicionals. Acompanyem el cafè amb un parell de gots de ratafia. Passejem pels bars i saludem als amics amb la cervesa a la mà. Busquem un bon cava per aigualir l'aigua de València que prenem sopant. Trèiem del rebost l'ampolla de Gin que vam dur de l'últim viatge a les Illes per fer allargar la nit. I l'endemà... amb ulleres de sol i ganes de beure aigua; tornem al bar i ja ens està esperant el nostre vermut. Al cap, ressona: "Alegria, que és Festa Major...".