Sort que vol posar un impost a tots i que fora d’aquí no ho permetran. Ja ho han dit des de Berlín fins a París, que si fos per nosaltres, més papistes que el Papa, ens deixaríem escanyar per tal de figurar com a europeus, que ja els baròmetres d’opinió de la Unió Europea ho assenyalaven prou durant molt anys: Espanya tenia fam de Europa. Només ara quan ens volen fer entomar com a babaus: reduir les aportacions dels estats a canvi d’un impost pagat directament per la gent, que això queda molt bé doncs ens fa europeus, i de pas ajuda a reduir el dèficit públic al destinar menys diners com a contribució dels estats a la Unió Europea.

L’interès de les grans empreses no és el dels ciutadans i la UE es va fer al seu servei i així segueix; això sí, van aprofitar els sentiments i ho van fer en nom d’una pau futura entre Alemanya i França, però en el cas espanyol l’atracció fou la llanterna de la democràcia partidista, que ens omple de parlaments per aprovar lleis destinades a treure’ns els calés i d’administracions públiques encarregades de recaptar-los. El cambalache fou el següent us deixem entrar a la UE a canvi que els nostres capitals es facin amb les vostres empreses i els mercats més rendibles, això sí ho farem en nom del lliure mercat.

Pels que defensen la gran sort de ser a dins de la zona euro, voldria recordar-los que la crisi de les subprimes va ser possible a Espanya ja que el Banc Central Europeu ho va permetre, i que recordin també que tenim més de quatre milions d’aturats i no sabem durant quants anys els tindrem.

I és clar que hi ha qui creu que s’han de pagar impostos per a obtenir serveis, només que hom s'afarta que els serveis siguin per d’altres i que hagi de pagar-se amb un impost ciutadà el que no s’han atrevit a fer pagar a la banca i als promotors i constructors europeus que han provocat aquesta crisi amb la connivència dels bancs centrals.

La Comissió Europea vol presentar una proposta que sembli acceptable, o sigui, que tingui a veure amb el medi ambient o amb les transaccions financeres, per tal de guanyar-se la complicitat dels ecologistes i dels moviments altermundistes en una primera aproximació per tal de obrir forat cap a un increment d’impostos generalitzat després. El que el ciutadà d’aquí podia obtenir de la Unió Europea ja ho té, i a partir d’ara toca més posar que treure. Potser caldria fer números.