Vulguis o no vulguis el ministre de Foment ens ha deixat un pèl desconcertats. Tot i que per ser més justos hauríem de dir “esperançats”. En un gest de magnanimitat que l’honora, en tornar de la plaça de toros de Pontevedra, i en plenes vacances, ha indultat la bèstia. Tractant-se d’un Ministeri d’Obres públiques, la bèstia negra vindria a ser no fer obres.

Com ja s’havia anat traslladant per boca d’algun diputat i pel mateix conseller Nadal, malgrat la crisi, no ho perdrem tot. Se salvarà alguna de les obres d’infraestructures que l’Estat ha de fer a Catalunya, i que són a la llista d’obres públiques congelades per la crisi.

Què ha passat? Que potser havien fet una planificació de retallada excessiva? Que potser el ministre vol sumar-se a la festa de commemoració dels quatre anys de la proclamació de l’Estatut del 2006? O és per compensar la dada que apunta que el 85% de l’obra de l’Estat pressupostada a Catalunya el 2007 no s’ha fet? O és que ara l’administració de l’Estat sap que tindrà els diners, aquests més de 700 milions d’euros que Catalunya ha de retornar en la liquidació autonòmica del 2008?

El desconcert en podríem dir, no ja de Foment, sinó d’aquest efecte retorn dels diners. Tanta crida demanant saber les balances fiscals, i l’espoli que patim, i ara que a més baixa la recaptació d’impostos de la Generalitat, i tan justes van les finances, encara hem de tornar calés.

El concert, que és l’esquer de CiU aquesta campanya, ha rebut la resposta d’un dels nous valors del socialisme català: la secretària del Govern, redactora de l’Estatut, Laia Bonet, que es posiciona ara que el conseller Castells diu que no vol més bròquil. La resposta de Bonet s’arrecera al possibilisme, s’arrela en la realitat més crua, la del desconcert actual. Amb qui el vol pactar, el concert, CiU? Amb qui el pensa tirar endavant?  És un somni, en un somni? És una idea Origen que hauran d’arrelar al cervell de la vicepresidenta Salgado, com a la pel·lícula de ressonàncies Lakoffianes?

Tant desconcertant com el Barça espoliat dels seus mundialistes abans de disputar un altre trofeu.