En l’últim discurs sobre l’estat de la unió, el passat febrer, Barack Obama va esbroncar als magistrats del Tribunal Suprem “per haver obert la porta als interessos especials a invertir sense límits en les nostres eleccions”. Es referia a la decisió recent del tribunal de declarar inconstitucional la legislació que prohibia a les corporacions finançar directament anuncis a favor i en contra de candidats polítics. Bé, han passat els mesos i sembla que al cap i a la fi les empreses ho tenen més difícil del que semblava per fer avançar els seus interessos especials, com a mínim si no són interessos de raça progressista.

Fa poc hem conegut, per exemple, el cas dels grans magatzems Target, de Minnesota. Arran de la sentència el seu director general va decidir donar 150.000 dòlars al grup Minnesota Forward, una associació que presta suport financer i logístic a candidats (de qualsevol partit) que subscriguin una sèrie de principis que ells consideren importants pel bon funcionament de l’economia (impostos baixos i regulació poc intrusiva, per exemple). Un dels candidats que va rebre el suport d’aquesta organització era Tom Emmer, un republicà que aspira a governador i que a més de subscriure les tesis econòmiques de Minnesota Forward té també altres idees sobre assumptes delicats. És partidari, per exemple, d’una esmena constitucional que prohibeixi el matrimoni homosexual. Tan bon punt que els activistes progressistes de Move On van assabentar-se de la història van engegar una campanya de boicot contra Target sota el lema “Target, deixa d’intentar comprar eleccions!”. No cal dir que el director general de Target s’ha disculpat puntualment per l’atreviment de finançar candidats que no defensen causes progressistes.

Per comprendre en tota la seva profunditat el finíssim sentit de l’humor que desprèn el lema convé recordar que Move On, que es dedica si fa no fa al mateix negoci que Minnesota Forward (donar suport a candidats que estiguin d’acord amb els seus principis), l’any 2004 va acceptar, entre d’altres, quatre milions de dòlars de la família propietària de Hyatt i un milió i mig de dòlars del financer George Soros per donar suport al candidat demòcrata a la presidència, John Kerry. Tot això mentre finançaven anuncis que, entre d’altres coses, comparaven al president George W. Bush amb Adolf Hitler.