Des de l'arribada de les pel·lícules en 3 dimensions als cinemes, s'ha popularitzat l'ús d'unes ulleres característiques que permeten veure correctament el què es mostra en pantalla, donant sensació de profunditat a les imatges. Aquesta pràctica, però, també sembla començar-se a estendre als aparells de televisió de les llars.

Tot i això, el fet que les ulleres siguin un requisit indispensable és el principal responsable de frenar-ne la seva popularització. El seu preu no és barat, i la majoria de televisors arriben amb dues ulleres, fent que s'encareixi el producte final -si vivim més de dues persones juntes, si solem tenir convidats...- i que resulti, a la llarga, menys pràctic.

És per això que, tot i l'allau d'opcions i ofertes que ens poden esperar amb el 3D, podria ben ser una moda passatgera. Perquè tot depèn de la resta de millores que s'hi incloguin, i de si s'aconsegueix crear algun element incorporat a l'aparell que no faci necessari l'ús d'ulleres. Sigui com sigui, sembla que alguns fabricants han fet una aposta en ferm per aquest sistema, quan en realitat semblaria que no ha d'anar més enllà del proper Nadal. Potser ells ja saben que les alternatives són inviables o massa cares mentre nosaltres ens preguntem què fer.