Actualitzat el 04/05/2006 a les 09:09h

La nova conjuntura política, tot i que inestable i intensa, ens va portar a discutir i aprovar un bon Estatut el 30 de setembre del 2005 per part dels nostres representants polítics (un 89% del Parlament). Aquell projecte aportava un nou règim polític de relacions amb la resta de l'Estat espanyol. Les modificacions incorporades en el seu pas per Madrid (més d'un 64% de l'articulat modificat) han trencat la unitat dels nostres representants polítics i, el què és pitjor, han faltat al respecte als seus representats, és a dir, al poble.

Que tindrem nou Estatut -sigui com sigui-, ho sabem, i també sabem que és millor aquest projecte que l'Estatut del 1979. Ara bé, valia la pena perdre dos anys per arribar altre cop on érem amb uns lleugers canvis? Ens mereixem la falta de respecte que hem rebut per part dels partits polítics catalans (tots)? Amb un referèndum amb poca participació i guanyant el SI, ens mereixem estar hipotecats un quart de segle més? I, si no és així, haurem de tornar a passar per un altre debat llarg i feixuc d'aquí a pocs anys, amb tot el què això comporta de desgast i de pèrdua de credibilitat? Realment, hem de caure en el desànim i la impotència? O, podem actuar i fer quelcom amb vistes a un futur proper que sigui esperançador pel poble i d'una forma no partidista? Doncs, jo crec que si.

De cara al referèndum del 18 de juny hem de participar activament (no abstenir-se), sense impedir que les poques millores del nou estatut s'aturin o ens portin a un altre llarg procés estatutari (no votar NO ni en blanc -sumats, tenen el mateix valor-) i no legitimar aquestes engrunes ni aquesta falta de respecte (no votar SI). Descartat tot això, només ens queda una opció: el vot nul (de qualitat).

Dit això, cal que la societat civil -única a la qual dono legitimitat, vist com han anat les coses- prengui una postura clara i unitària per aquesta opció. Només anant junts aconseguirem avançar. Per tant, em decanto per un vot actiu i amb visió de futur. Em decanto pel vot d'una campanya que ha sorgit a través d'internet: Vota lliure, vota per la independència de Catalunya.

Si aconseguim convertir el referèndum en un assaig de plebiscit per la independència -introduint a les urnes paperetes amb la inscripció «Vull la independència de Catalunya»-, aconseguirem posar a l'ordre del dia dels programes polítics el dret de decidir, això és, el dret d'autodeterminació a través de la convocatòria lliure de referèndums -cosa que no preveu cap projecte d'Estatut dels que hem vist fins ara.