Ara el país està de vacances i això, per molts, i per sort, vol dir que és la temporada de més feina. Que duri, i tant de bo que l’activitat no parés ni al sector turístic ni als altres. A tothom li agrada reposar, però els 600.000 catalans que no tenen feina i en busquen, perquè la necessiten, firmarien on fos per deixar de fer vacances forçades ara mateix. Treballar (segons on: ara no pensava en l’administració) potser cansa, però no fer-ho esgota, i pot arribar a ser molt corrosiu.

El mes vinent, l’activitat que agafarà una acceleració frenètica serà la política. Entre els que comencen a fer maletes per anar-se’n i els que les fan per tornar, tot el país semblarà l’aeroport del Prat un dia de vaga de controladors. Amb el tràfec és molt probable que més d’un perdi l’equipatge, d’altres perdin el vol, els nervis i els papers, i fins i tot n’hi pot haver que després de mil combinacions aconsegueixen pujar l’últim minut a l’avió condemnat a estevallar-se. És el que sol passar a les pel.lícules de catàstrofes.

Aquesta activitat comportarà també un desplegament de propaganda per terra, mar i aire (d’això els mitjans n’hem de dir bé: feina i ingressos). Els uns faran balanços de l’obra feta i els altres també: uns seran molt positius i els altres molt negatius; uns demostraran amb profusió de dades que han fet molt i ho han fet molt bé i els altres demostraran amb més dades que han fet poc, tard i malament; els uns diran que l’obra feta no té parió amb la dels altres i els altres diran que quan ells hi eren això era una bassa d’oli, cosa que els uns aprofitaran: efectivament, respondran, una bassa d’oli amb tots untats. Res que no hàgim sentit una i dues i tres i vint campanyes.

Ara, si algú pregunta: molt bé, però hi haurà més feina? No dubtin que la resposta serà que sí, oi tant, sobretot amb nosaltres. Fins i tot pot ser que l’hi demostrin contractant-lo per anar a cosir banderes, penjar pancartes o repartir globus i viseres pels mercats. A hores, i si pot ser de franc. Pel bé del país.