Si és veritat que protestem quan les coses van malament, també cal congratular-nos quan en surten de bé . I el desdoblament de la C-17 mereix la felicitació del territori perquè, fins a dia d'avui, l'obra ha avançat a bon ritme, les afectacions al trànsit han estat perfectament suportables i, a més, s'han avançat terminis, cosa difícil de veure en obra pública.

Quan es van anunciar les esperades obres, vaig voler donar un cop d'ull a l'hemeroteca . La veritat és que em vaig preocupar perquè els antecedents no eren gaire bons. El març de 1992, quan van començar les obres a Terradellas, es van anunciar talls de deu hores cada dia durant 100 dies. Les alternatives: agafar la carretera de Ripoll a Berga i, a prop de Borredà, trencar cap a Alpens fins a arribar a Sant Quirze o agafar la pista forestal de Llaers i continuar fins a Santa Maria de Besora. La reacció del territori no podia ser gaire entusiasta.

Partits polítics (excepte CiU), entitats excursionistes i ecologistes, col·lectius cívics, sindicats i ajuntaments es van unir sota el nom de Coordinadora per la Feina Ben Feta a Terradellas. L'objectiu: demanar un replantejament de les obres per fer un traçat més ràpid i més respectuós amb l'entorn i acabar amb els talls excessius de trànsit. La pressió de la coordinadora, que va arribar a fer un berenar reivindicatiu amb la participació de més de dues centes persones, va tenir el seu efecte i es van suspendre les obres per revisar el traçat i per estudiar fer un nou túnel i es van acabar els talls.

Tornant els ulls a l'actualitat, tota comparació amb aquest passat queda fora de lloc . No ha calgut cap coordinadora ni cap mobilització ciutadana per procurar una feina ben feta. Felicitats a l'empresa constructora i al Departament de Política Territorial i Obres Públiques. És una satisfacció poder mirar endavant amb la seguretat que donen uns resultats tan bons. Hi ha qui fa la feina ben feta sense necessitat que ningú la vetlli. I això el territori ho agraeix.