Silenci. Tot i que encara no sabem si es presentarà Reagrupament, Solidaritat Catalana, els Suma, l'Esbart Dansaire de l'Aleixar (...) o tots junts, sí que tinc clara una cosa, als mitjans de comunicació de masses d'aquest país no hi haurà lloc per explicar tots els projectes i tots els fulls de ruta. Ni que finalment tots els partits extraparlamentaris que aposten per la independència vagin junts, cap periodista de TV3, de La Vanguardia o de El Periòdico tindrà permís per cobrir cap acte de campanya. A uns els empara la llei, als altres, les promeses que es faran efectives el dia 25 d'octubre (o el dia que decideixi Montilla, +1).

Saltar l'apagada informativa. Fer una campanya sense l'ajuda dels mitjans i amb pocs diners es pot convertir en un "Vietnam" si s'ha d'explicar un full de ruta que trenca amb l'status quo i més quan s'ha de demostrar que els postulats són diferents als que s'han presentat durant trenta anys, un darrera de l'altre, sense aportar res de nou per acabar amb aquesta agonia. López Tena aposta per la premsa digital privada i per la repercussió internacional per saltar-se l'apagada informativa. No n'hi haurà prou. No tenim el costum de llegir premsa internacional i no tothom és a la xarxa. I, malhauradament, encara és bo el tòpic aquell que diu que una persona no està morta del tot fins que no surt l'esquela a La Vanguardia.

L'han de fer ells. Entrevistes amb la CNN o amb el New York Times ajudaran a crear background a la comunitat internacional del problema català però no ajudaran a aconseguir una majoria de diputats sobiranistes al Parlament de Catalunya. La campanya l'han de fer uns altres. Els partits polítics espanyols amb seu a Catalunya ajudaran -i molt- a crear nous independentistes. En aquest mateix diari, Albert Rivera començava abans d'ahir la campanya per Solidaritat Catalana. Posar la independència en l'agenda de Ciutadans, del PP i del PSC és ara l'objectiu. L'etern debat del viatge cap a Ítaca que planteja Mas també servirà per alimentar el debat real.

Ells també. Si Collboni i homòlegs enganxen la tàctica, encara ens quedarà un altre cartutx. La premsa espanyola -podríem dir, la premsa internacional (cutre) de proximitat- també ajudarà molt en la difusió dels postulats -sempre "endimoniats"- de Bertran, Carretero, Laporta i Tena. Reportatges amb càmeres ocultes, testimonis que es senten perseguits a Catalunya, tertúlies amb massa vi, demostracions d'espanyolitat... Els hi importa més l'audiència que la unitat d'Espanya, i això juga a favor de la causa. Saben que el dia que el Parlament declari la independència els hi sortirà l'audiència per les orelles. La campanya la faran ells.