El ministre espanyol de Foment, José Blanco, va aprofitar que s'acostava l'agost per treure les tisores que tenia amagades al calaix i anunciar els efectes de la retallada en infraestructures. Es rescindiran fins a vuit obres començades al conjunt dels Països Catalans i, només al Principat, 21 projectes patiran endarreriments entre un i quatre anys.

El recurs de les vacances. Blanco va triar una bona data per limitar les reaccions dels afectats per la tisorada. També va tenir la mateixa pensada per posar a exposició pública l'estudi informatiu del Quart Cinturó -Ronda del Vallès segons l'eufemisme tripartític- entre Terrassa i Granollers. Una bona i “responsable” manera d'intentar passar el corró i fer miques qualsevol referència retòrica a la participació i al consens territorial.

La tisorada de Blanco suposa deixar a mig fer el viaducte per unir l'AP-7 i l'A-2 a Castellbisbal o les obres empantanegades de l'A-27 al coll de Lilla o del desdoblament de la N-II a Medinyà. Tal i com saben els alcaldes selvatans -afectats per l'aturada de les obres de l'A-2 des de fa més d'un any- suposa un autèntic drama per la seguretat de conductors i veïns. Tant hauria costat preveure la necessitat de retallar -en ZP ja fa dos anys que va acceptar que hi havia crisi- i no començar projectes que han quedat a mitges?

Autovies i autopistes. Blanco va anunciar que no es farien més autovies gratuïtes paral·leles a autopistes. Lògica i responsable decisió que contrasta amb la política que s'ha seguit fins ara de duplicar infraestructures pels mateixos corredors. Com si el territori i els calers fossin infinits. Si més no, de la segona limitació ja se n'han adonat. Més val tard que mai.