En dic collonada catalana del voler ocupar-se de totes les causes del món sense ocupar-se del miserable i oprimit estat de la Nació Catalana.
Quan veig els Catalans implicats amb la història del vaixell per Gaza (no els he sentit mai parlar del soldat franco-israelià detingut des de fa 3 anys sense cap visita del CICR), o els Saharauis, o els pobles de l'Amazones,... em ve al cap la darrera agressió coneguda públicament a un català per parlar català.

Però tots aquests "Catalans" no n'exerceixen i es presenten tots ells com a Espanyols.

Ara perdran el temps viatjant a les Espanyes per tal de fer apostolat i això sense saber que els Espingüins ens odien a mort. Sort que els trencaran la cara, els rebentaran els pneumàtics i els llençaran al cotxe galledes de pixats com li feren a aquell andalús amb 40 anys a Catalunya perquè tenia les plaques del cotxe catalanes.

Com deia en Thomas Mann explicant la raó dels 100'000 vienesos que reberen Hitler el 1938: SEMPRE pots trobar 100'000 imbècils en una ciutat. No sé pas si en Mann tornà a Viena després de la guerra, però imagino que els 100'000 imbècils no van apreciar gaire el seu comentari. Quan hom és un Imbècil el cervell funciona diferent.

Els pilars del federalisme suís són el municipi, el cantó i la Confederació. Tot és ben delimitat des de fa 700 anys amb adaptacions. La més important fou passar de la Confederació a la Federació.

Fins i tot el llenguatge reflecteix aquest federalisme inscrit profundament a la societat suïssa: quan diem l'Estat no ens referim mai a la Confederació (Govern i institucions federals) sinó als Cantons i llur govern i administració. El "Conseil des Etats" és la Càmera dels Cantons que als USA se'n diu Senat.

Quan hi ha referèndums a nivell federal sovint ha d'haver-hi doble majoria de vots i cantons. Això dóna un gran pes als cantons petits que n'hi ha força.

La Confederació és molt poc invasiva i més aviat descarrega responsabilitats als Cantons.

I parlant del tema de l'article us puc confirmar que cap polític cantonal es dedica a donar lliçons als dels altres cantons. I quan algun d'ells fa comentaris no gaire agradables de com gestionen llurs afers els altres governs cantonals, les reaccions són tan ràpides i contundents que el mateix vespre al TJ de la TSR ix el polític al.ludit per posar els punts sobre les is.

Tot això és fàcil d'entendre per a un Canadenc, Flamenc, americà o alemany, que tenen una estructura federal des fa segles alguns d'ells. Però és evident que és impossible per a un francès, un espanyol o un català. Aquest darrer per raons que no cal detallar.

En Roig posa el dit a la nafra quan recomana ocupar-se més del país que anar de predicar a l'estranger.

En un futur Estat Català hauríem d'estructurar-lo com a Suïssa per tal de neutralitzar el Barcelonès, els dos Vallès i el Baix Llobregat. I això per mantenir un equilibri al país i impedir la dictadura de l'àrea de Barcelona i rodalies. S'hauria d'establir la mateixa Democràcia Directa que a Suïssa i les llistes obertes que permeten de crear una llista amb gent de més d'un partit.

La futura Constitució Catalana hauria de contenir la possibilitat d'associació dels altres Països Catalans en una extensió de la Federació i establir clarament quins són els temes de competència federal.

A Suïssa hi ha l'Assegurança de l'Atur, la malaltia (amb primes diferents per cantó !), l'assegurança vellesa, l'assegurança invalidesa, el 2n pilar fons de pensió per capitalització, l'Exèrcit i parcialment la gestió del territori.

Suïssa i altres estats federals com Àustria podrien ésser models per a nosaltres. Sabem que la nostra independència arribarà i cal preparar-la.

Exèrcit professional o de Milícia com a Suïssa ? Guàrdia Nacional de voluntaris com proposa en Carretero ?

Jo començaria amb pocs funcionaris, una malaltia espanyola i francesa molt estesa a Catalunya.

I sobretot, passem del que facin o diguin els Espanyols.