Si primer va ser l'Estatut i ara tornarà a ser l'Estatut amb les noves retallades que arribaran de mà de la segona sentència del Constitucional responent les demandes del Defensor de su Pueblo, entremig, encara que amb efectes posteriors, Madrid podria tornar a decidir per Catalunya allò que equivocadament aquí hem resolt.

Els toros. La prohibició de les corrides a Catalunya tornarà a ser debatut si com sembla el PP presenta la proposició a les Cortes que demani per a la brava festa nacional la protecció d'interès de bé cultural deixant sense efecte la resolució del Parlament d'aquesta setmana passada. Amb el ben entès que PSOE podria copiar PSC a l'hora de donar llibertat de vot a ses senyories de manera que la petició prosperaria sense no massa dificultat.

Descoberta la fórmula d'anar eliminant allò que decideixi Catalunya des de Madrid ens trobem amb la perversió de la democràcia: imposar majories contra minories ben identificades i en aquest cas amb l'agreujant que els únics arguments identitaris del debat han tingut origen espanyol i han confós, voluntàriament i conscient, un debat de sensibilitat humana en un debat de sensibilitat nacional. Com si la Santa Inquisició, les barbaritats de l'aventura americana, l'expulsió dels jueus, el franquisme o els toros no tinguessin prou elements de rebuig propis com per inventar-se'n un de nou.

Ara, però, ja som a l'etapa descarada del "por nuestros huevos"; senyal inequívoca que són conscients que s'ha acabat el bròquil definitivament. Com quan una relació es trenca definitivament i acabes expressant sense miraments el que pensaves de l'altra part i que callaves, o només deies amb indirectes, quan encara veies un futur comú. Ara ja no. Ara esperen pacients l'aprovació de mesures des de Catalunya per amputar-les a Madrid amb taquígraf, megàfon i bona llum del dia. Perquè el que importa avui no és tenir la raó, sinó veure qui la fa més llarga. Si allà ho veuen perdut, és que nosaltres ja ho hem guanyat.