Des de l'esclat de la crisi financera que Obama i els seus sequaços han fustigat periòdicament la política salarial de bancs d’inversió i institucions financeres diverses. Els acusaven de repartir primes multimilionàries als seus executius després que el contribuent hagués de salvar-ne uns quants de la fallida. I també de fomentar l’assumpció excessiva de riscos amb bonificacions massa lligades als beneficis a curt termini. En el clímax de la demagògia socialdemòcrata, si em permeten la redundància, el president va nomenar un responsable per supervisar aquestes remuneracions i “acabar amb els excessos de Wall Street que ens havien dut a la situació actual”, de seguida batejat per la premsa com a “tsar dels sous”.

Bé, ha passat un any i mig i aquesta setmana hem sabut que al senyor Feinberg, el tal “tsar”, ja li han buscat una altra ocupació (supervisar el fons de compensació de BP per les víctimes del vessament al Golf de Mèxic) i que la gran operació de correcció dels excessos salarials de Wall Street, anunciada per Obama com un dels pilars del seu esforç general per llegar-nos un món millor, ha quedat finalment en un informe de quatre pàgines que reconeix que “no és just afirmar que els pagaments estudiats siguin contraris a l’interès públic” i que “tots els pagaments es van fer d’acord amb els estàndards legals vigents al moment”, cosa que en condicions normals hauria de ser suficient perquè el govern retirés humilment les grapes de l’assumpte i demanés perdó per les molèsties. El propi Feinberg ha reconegut que va assumir l’encàrrec del president amb un cert recel i ha definit la seva feina com “arm-chair quarterbacking” (fer de quarterback, posició principal en un equip de futbol americà, des del sofà).

L’informe qualifica algunes remuneracions de “poc recomanables”, però no defineix un criteri sobre perquè considerar-les així ni esmenta cap banc ni banquer en concret. Inclou també algunes recomanacions, totes voluntàries, que els bancs ja han dit que “estudiaran” i que ningú no creu seriosament que tinguin cap conseqüència. Ara caldrà estar atents a Obama i a la corrua de congressistes demòcrates que es juguen la reelecció aquest novembre: no seria estrany que es vantessin d’haver acabat amb els excessos de Wall Street i seria bo que no oblidéssim que tot plegat ha quedat en res. Afortunadament.