El PSC ha tornat on era just abans d'estrenar presidència de la Generalitat quan era governat i controlat pels càrrecs metropolitans –per no dir-ne barons- i mirava el Parlament català com una institució que no els era legítim de dirigir. El PSC ha viscut la sentència del TC sobre l'Estatut, després d'empassar i pair, com un digestiu per a aquell que durant un temps ha hagut de mastegar gripaus per culpa d'un pacte que els feia renunciar a massa coses.

El Constitucional ha dit allò que el PSC hauria volgut dir i els permet ara poder renunciar a la definició de nació per a Catalunya amb l'excusa que acaten la viciada resolució del tribunal polític. D'una altra manera no s'entendria la negativa a refermar amb el seu vot a Madrid l'aposta per un preàmbul tan innocent com inútil com el que ens ocupa. I si Montilla es torna a presentar, serà és perquè hores d'ara el PSC ja ha renunciat a tornar a presidir la Generalitat durant un altre llarg temps.

Perquè desenganyem-nos; malgrat el perfil PSOE que es viu en una encara àmplia zona del país, principalment a la metròpoli barcelonina –que no tant a Barcelona-, històricament el PSC havia sempre presentat candidats de pedigrí nacional a les eleccions catalanes, convençuts que els seus votants més espanyols o s'abstenien o, fins i tot, votaven CiU, com es visita Montserrat o s'és del Barça, per una qüestió d'integració. I les coses no han canviat pas tant, i fins i tot han anat a més en aquest sentit.

Si el PSC va trencar la seva tendència presentant a Montilla va ser perquè sabien segur el vot d'ERC, si no haguessin mantingut perfil tipus Maragall, Obiols o Nadal. Arribat a aquest punt i veient que no tots els catalanistes van marxar del PSC quan es van deixar absorbir pel PSOE (el fet d'estar federats no s'ho creuen ni ells) als 70, per què no es dóna veu al perfil menys espanyol de la formació? Per què es castiga Castells, Tura, Geli, Nadal, Maragall i els nombrosos càrrecs electes municipals que se sentirien còmodes amb més flexibilitat nacional, quan al carrer mai s'havia viscut tanta antipatia cap a la manera de fer, política i comunicativa, espanyola?

Doncs perquè el PSOE, igual que el PP, utilitza Catalunya pels seus objectius espanyols i és conscient que sense el vot espanyol de Catalunya és impossible que segueixi a la Moncloa, com de fet es demostra que en totes les darreres eleccions estatals el PSOE no hagués guanyat mai si només hagués contat amb els vots d'Espanya. El sacrifici, doncs, és important: fotre's una clatellada important a Catalunya a canvi d'una oportunitat, petita, de seguir vius a Madrid. Els propers mesos continuaran en aquesta línia.