David, Jaume, Jordi, Pau i Ramon. Voldria dedicar aquestes línies a la vostra memòria. També als vostres familiars, a tots els bombers del nostre país i, per extensió, al conjunt de la gent del bosc.

Fa un any la tragèdia ens va colpir. El greu incendi d'Horta de Sant Joan es convertia en tragèdia. Cinc bombers dels GRAF morien intentant apagar un foc salvatge i descontrolat. Ha estat un any dur. Amb massa opinions sense fonament, amb uns responsables polítics que -com a mínim- han gestionat malament la comunicació de la crisi però sobretot, amb la sensació, que només veiem el bosc quan hi ha una desgràcia.

“Catalunya és un país de boscos (sense saber-ho)”. Amb aquestes paraules resumeix el mestre Martí Boada la situació esquizofrènica que patim a casa nostra. Més del 60% de la superfície del Principat és forestal però nosaltres hi vivim d'esquena. Ara bé, la natura és tossuda i de tant en tant trenca el nostre oblit. Les nevades de Sant Esteve de 2008, les ventades del gener de 2009, el tràgic incendi d'Horta de juliol de 2009 i, finalment, la nevada del març de 2010. Són episodis prou recurrents com per adonar-nos que la relació entre societat i medi forestal no funciona.

Que s'investigui fins al final per aclarir els responsables de la mort d'en David, en Jaume, en Jordi, en Pau i en Ramon. Però sobretot, cal que com a societat situem el futur dels boscos com un dels elements prioritaris de debat. Som una nació forestal, nosaltres decidim.