Una enquesta publicada fa pocs dies a La Vanguardia indicava que els catalans partidaris de la independència superaven per primera vegada els partidaris de mantenir els lligams amb Espanya. I encara que la gran manifestació del passat 10 de juny semblava orientada a condemnar la sentència del Tribunal Constitucional, molts dels que van desfilar pels carrers de Barcelona ho van fer per reivindicar el dret a la sobirania catalana i a l’independència.

Els partits polítics (amb el seus interessos electoralistes) van intentar, sense massa èxit, capitalitzar la massiva presència ciutadana a la manifestació. Però sembla evident que la sentència de l’Estatut ha obert un abisme difícilment superable. Ha quedat clar que hem tocat sostre i que els lligams amb l’Estat espanyol es mantindran per la força i per imperatiu legal una bona colla d’anys.

Mesos enrere, el 13 de desembre, la consulta popular sobre l’independència va demostrar que els ciutadans osonencs som, entre els catalans, els més favorables a desfer-nos del jou espanyol. Després de diverses tandes de referèndums arreu del Principat, els percentatges dels partidaris de la independència a la comarca segueixen essent els més elevats.

En aquest context, no deixen de sorprendre les inacabables cues de cinc hores que s’han de fer a la comissaria de la Policia Nacional a Vic per agafar número per al passaport o el Document Nacional d’Identidat. Si la identitat que tenim imposada és l’espanyola, el més lògic seria que l’estat fes el possible, i més, per facilitar-nos el tràmit subjugant d’estampar el nostre dit índex ple de tinta en un document on s’assegura que som espanyols, encara que no volguem, a més de donar-los una foto nostra i pagar.

Si fossin intel·ligents i amables, els buròcrates espanyols haurien d’enviar els policies directement als nostres domicilis, a portar-nos el famós DNI i el passaport, com si es tractés d’un regal de reis. I aprofitant l'avinentesa, també ens podrien obsequiar amb un tortell o un paquet de polvorones La Estepona. Però no. A banda d’obligar-nos a ser el que no som, ens fan fer pesadíssimes cues al carrer per renovar la nostra suposada identitat espanyola.

Tal com informava Osona.com, quan arriben les vacances d’estiu, les cues a les oficines de la policia són llarguíssimes: “A les 9 del matí es donen uns tiquets limitats (al voltant dels 40). Per poder tenir accés a un d’aquests tiquets, els usuaris han de fer cua amb unes hores d’antelació, si no poden trobar-se que s’esgotin i hagin de tornar el dia següent. Avui el matí, per exemple, la noia que tenia el primer número estava fent cua des de les tres del matí”.

Per als súbdits espanyols, el passaport és un document imprescindible per a viatjar fora de la Unió Europea i un salconduit vital per als immigrants no comunitaris que pretenen visitar als familiars en els seus països d'origen. A l'estiu, el passaport pren més protagonisme que durant la resta de l'any. Si vostè és de Vic o de la comarca d'Osona, i aquest document li caduca al juliol, agost o setembre, procuri adonar-se d'això amb una prudent antelació de dos mesos; si no, es veurà obligat a fer les tedioses cues de matinada davant la porta de les dependències policials. El mateixa passa amb el DNI.

Per evitar aquesta molèstia, es pot demanar hora a través d'Internet. El problema és que molts ciutadans no tenen accés a la xarxa; o si en tenen, els tràmits són desmanegats i sovint la connexió amb la web policial falla. Però si tens la sort d’accedir a la pàgina desitjada, et pots trobar amb la sorpresa d’haver-te d’esperar 20 dies per trobar un forat. En un país normal, tot aquest enrenou es podria solucionar fàcilment col·locant a dos o tres funcionaris de suport durant l'estiu. Però això ja seria demanar massa. ¡España es diferente!