Actualitzat el 22/07/2010 a les 00:01h

Ser flexibles per afavorir l'ocupació?

Hi ha paraules que sorgeixen en els discursos dels que manen, que es reprenen pels que els hi fan el llit tou i acaben disseminades pel mig de tothom. Flexible és una d’aquestes paraules que fa temps corre associada a la seva conveniència per millorar el nivell d’ocupació productiva, retribuïda i tributària. No entrarem a explicar causes i raons que els seus defensors siguin majoritàriament, per no dir totalment, aquells que no han de patir les conseqüències, doncs les seves feines estan protegides, sigui per protecció política, sigui per vincles recíprocs amb gent del poder etc. En manifesta contradicció i vist que no és plat de gust per els assalariats el perdre la cada vegada més reduïda seguretat laboral, s’arriba a considerar quasi miraculosa la flexiseguretat danesa (abans van ser els flexibles horaris laborals holandesos i sembla que ara la dominant és el model laboral austríac, tot passant per l’alemany). D’alguna manera s’ha d’ajudar a empassar la píndola.

No deixa de sorprendre que es demani flexibilitat laboral i al mateix temps es demani també la supressió del treball més flexible, el dels contractes a temps parcial (que és l’únic que ha crescut a la zona de l’euro al llarg del 2009, i del qual el Banc Central Europeu diu que el seu augment de pes durant la recessió s’haurà de veure si és una tendència subjacent o és fruit de la crisi). Es dóna com a raó que és per tal de desenvolupar els contractes fixos; o sigui, que es demana fer flexibles als fixos per tal que els flexibles deixin de ser-ho parcialment. Podeu posar-li el vestit de la caputxeta, però el que s'està demanant és abaratir el cost total del contractat en el còmput total de la seva relació laboral amb l'empresa (és per això que es demana també la reducció de la indemnització per acomiadament improcedent).

En aquest sentit, el Banc Central Europeu en el seu recent butlletí mensual de juliol de 2010 assenyalava  que cal una “major flexibilitat salarial” (eufemisme que no amaga la direcció en la qual es considera adient la flexibilitat), o altrament no tindrem un creixement de l'ocupació suficient per reabsorbir als treballador actualment “desplaçat”s del mercat laboral, això sí tot afegint que cal aconseguir una reassignació  sectorial dels treballadors. O sigui, el manobre a fer d’informàtic i el pagès a fer satèl·lits, entenc jo.

COMENTARIS

+0
-0
Resposta encadenada
Ferran Jaén, 23/07/2010 a les 12:12
Ali Bay, aprofita per fer-se publicitat d’un bloc dins una pàgina en construcció. Sense comentaris.
Que les empreses aguantin o se’n facin més és decisió dels que es fan empresaris. ara bé, portar mà d’obra no qualificada immigrada no concorda gens amb el comentari de JPC sobre les màquines de control numèric (o dels robots) i el creixement del que jo he batejat com “mascletà inmo-financera, es va fer amb incorporació d’ ocupats la meitat dels quals eren immigrants poc qualificats que van anar sobre tot a la construcció i a la indústria i que si havien màquines de control numèric no calia “atraure’ls.
En Jaime Morgades suggereix una devaluació d’actius i contractes de deute privats majoritàriament. No podem devaluar de manera independent a l’euro (els anglesos sí), que era una via directa. No sembla que la inflació hi sigui a la porta per servir de devaluador automàtic i mig dissimulat. Queda baixar preus (lloguers també i amb gran repercussió sobre els negocis del petit comerç) i baixar salaris. Els actius es devaluaran tan si vols com si no vols (als Estats Units, els immobiliaris ho han fet apresa, aquí, no, com a conseqüència de que els promotors constructors ha fet moles beneficis durant la bombolla i en canvi no han contribuït proa a pagar la crisi.

Salut i gràcies pels dos que heu fet comentaris.
+0
-0
devaluació interior
jaume de Moragues i Barret, 23/07/2010 a les 11:42
Gràcies per la reflexió: jo no entenia com es podien fer més llocs de treball rebaixant l'acomiadament i facilitant que la gent es despedeixi. NO ES PODRIA FER UNA DEVALUACIÓ GLOBAL DE TOTES ELS ACTIUS I ELS DEUTES CONTRACTUALS DEIXANT-LOS PER EXEMPLE EN UN 25% MÉNY DE VALOR?

Gràcies doctor Jaén
+0
-0
flexibitat
JPC, 22/07/2010 a les 22:30
es necesaria i alguna cosa s'haura de fer perque les maquines de control numeric fan 10 vegades mes de feina i s'ha de mirar que les empreses es pugin aguantar i el mont del trevall es necesari que fen menys hores pugi viure tothom
+0
-0
Flexibilitat
AliBay, 22/07/2010 a les 11:33
Flexibilitat? Oi tant! Però flexibilitat del tot; quan l'empresa va bé també.
http://finques.org/bloc/

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Autor
Ferran Jaén
Nascut a Barcelona al 1954. Doctor en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat de Barcelona. Professor Titular al Departament d’Economia i Empresa a la Universitat de Vic des de la seva fundació el 1987. Fou professor col·laborador de Política Econòmica a la Facultat de Ciències
econòmiques i empresarials de la UB, mentre treballava al Servei d’Estudis del Banc de la Petita i Mitjana Empresa. I anà a la Comissió Europea com a “stagiaire officiel”, on preparà la seva tesi doctoral sobre La política comunitaria europea para las Pequeñas y Medianas Empresas. Fou Subdirector General de la Fira de Barcelona. Ha publicat llibres i molt articles d’economia. A més de ser editor i autor de SYN@PSIS, una revista gratuïta de comentari de llibres.
Altres articles d'aquest autor


- Som a Internet des del maig de 1996
- SCG Aquitània SL
- Empresa adherida a l'Internet Quality Agence
- Notícies publicades amb llicència
Amb la col·laboració de: