Actualitzat el 13/07/2010 a les 00:01h
Molt soroll per…
Un abans i un després? Permeti que en dubti. Després de la mani estarem millor que abans? Pensar que perquè s’ha sortit al carrer les coses seran diferents és una ingenuïtat. Les coses canvien perquè algú les fa canviar i tota altra cosa és fer volar coloms.
I què es vol canviar? Ho sabem? No, no em digui independència i menys sobiranisme perquè això no vol dir res. O digui’m què vol dir exactament. Quin camí, quines passes, amb quin consens i quina cohesió social interna, amb quina relació econòmica, cultural, financera, logística, comercial, educativa, esportiva amb Espanya i amb Europa i amb la Mediterrània i amb Amèrica i amb l’Orient llunyà, quin suport internacional, quin capital, quina eficiència en les empreses, i en les escoles i les universitats, quines infraestructures, quina competitivitat, quines estructures estatals, quines…
Hem de canviar la Constitució? O això ni cal provar-ho? Hi ha alguna altra via per la secessió? La independència s’aconsegueix sortint al balcó de la plaça de Sant Jaume i proclamant-la amb dos pebrots, com alguns es pensen, o això ja s’ha vist que no porta enlloc? De què estem parlant quan parlem d’un abans i un després, que res no serà igual, que no hi ha marxa enrera…?
Necessitem un programa –i algú que el formuli, el defensi i l’apliqui--; necessitem actuacions reals, tangibles, viables. Necessitem canviar coses concretes que tinguin resultats positius. I primer de tot, saber exactament què. Canviar la Constitució? Concert econòmic? Grup parlamentari propi pel PSC? Unitat d’acció dels grups catalanistes a Madrid? Una nova solidaritat catalana amb llistes comunes i compartides per obtenir una majoria esclatant al Parlament? Hi ha molt soroll, però…, per no res?
Algú ha de proposar mesures concretes i això ho han de fer els líders polítics. Ara: ho han de fer amb intel.ligència, coratge, prudència, generositat i pragmatisme , i no amb polítiques de campanar i de vol gallinaci que, per desgràcia, són les que dominen.
I què es vol canviar? Ho sabem? No, no em digui independència i menys sobiranisme perquè això no vol dir res. O digui’m què vol dir exactament. Quin camí, quines passes, amb quin consens i quina cohesió social interna, amb quina relació econòmica, cultural, financera, logística, comercial, educativa, esportiva amb Espanya i amb Europa i amb la Mediterrània i amb Amèrica i amb l’Orient llunyà, quin suport internacional, quin capital, quina eficiència en les empreses, i en les escoles i les universitats, quines infraestructures, quina competitivitat, quines estructures estatals, quines…
Hem de canviar la Constitució? O això ni cal provar-ho? Hi ha alguna altra via per la secessió? La independència s’aconsegueix sortint al balcó de la plaça de Sant Jaume i proclamant-la amb dos pebrots, com alguns es pensen, o això ja s’ha vist que no porta enlloc? De què estem parlant quan parlem d’un abans i un després, que res no serà igual, que no hi ha marxa enrera…?
Necessitem un programa –i algú que el formuli, el defensi i l’apliqui--; necessitem actuacions reals, tangibles, viables. Necessitem canviar coses concretes que tinguin resultats positius. I primer de tot, saber exactament què. Canviar la Constitució? Concert econòmic? Grup parlamentari propi pel PSC? Unitat d’acció dels grups catalanistes a Madrid? Una nova solidaritat catalana amb llistes comunes i compartides per obtenir una majoria esclatant al Parlament? Hi ha molt soroll, però…, per no res?
Algú ha de proposar mesures concretes i això ho han de fer els líders polítics. Ara: ho han de fer amb intel.ligència, coratge, prudència, generositat i pragmatisme , i no amb polítiques de campanar i de vol gallinaci que, per desgràcia, són les que dominen.
COMENTARIS
+0
-0
Frankyelpunky, 13/07/2010 a les 22:34
Sr. Boix:
Els manifestants van fer una mani de collons, i als polítics els paguem per que treballen al govern i al Parlament. No voldrà que els manifestants facin la feina dels polítics enmig del carrer un dissabte. Aquests ppolítics que van anar a la manifestació a provocar al poble amb la seva inútil, incompetent i corrupta presència tenen els dies comptats. PER UN PARLAMENT SOBIRÀ QUE PROCLAMI LA INDEPENDÈNCIA!!!
Els manifestants van fer una mani de collons, i als polítics els paguem per que treballen al govern i al Parlament. No voldrà que els manifestants facin la feina dels polítics enmig del carrer un dissabte. Aquests ppolítics que van anar a la manifestació a provocar al poble amb la seva inútil, incompetent i corrupta presència tenen els dies comptats. PER UN PARLAMENT SOBIRÀ QUE PROCLAMI LA INDEPENDÈNCIA!!!
+0
-0
lliureapopa, 13/07/2010 a les 20:26
Escolti,voste sembla que busqui cinc potes al gat i no n'hi vulgui veure quatre. Quin camí seguir? be,en temps recents han ACONSEGUIT la independència una bona colla de països europeus i per tant ja hi ha jurisprudència. Quin consens? una majoria parlamentaria. Quina cohesió social interna? més o menys la mateixa que la majoria de estats europeus. Quines relacions exteriors? doncs miri, els catalans estem força bregats en aquests assumptes...i en tot cas,ja som majors d'edat ,disposem de seny i intel.ligència i una pila d'energia en sinergia. En quan a la eficiència en les empreses,l'escola i les universitats els models no els tenim a Madrid.
+0
-0
Anònim, 13/07/2010 a les 17:06
Necessitem un programa.... Organitzant el nostre futur lliure (Reagrupament)
Hem de canviar la Constitució? ... no cal. Tenim la nostra.
Què es vol canviar? Ho sabem?... Aquestes preguntes son, més o menys, les que alguns formulaven als convencionals de 1792, els que tiraven del carretó eren interpelats pels retardataris, que facil es criticar quan s'enceta un procés, que té com a caracteristica principal que la quantitat de parametres fa que sigui molt dificil de controlar en tots els seus aspectes! Aquests dies se senten moltes veus que qualifiquen als politics catalans de covards, perquè passa això? Per portar endavant les aspiracions catalanes, per enfrontar les dificultats, cal valentia!
Hem de canviar la Constitució? ... no cal. Tenim la nostra.
Què es vol canviar? Ho sabem?... Aquestes preguntes son, més o menys, les que alguns formulaven als convencionals de 1792, els que tiraven del carretó eren interpelats pels retardataris, que facil es criticar quan s'enceta un procés, que té com a caracteristica principal que la quantitat de parametres fa que sigui molt dificil de controlar en tots els seus aspectes! Aquests dies se senten moltes veus que qualifiquen als politics catalans de covards, perquè passa això? Per portar endavant les aspiracions catalanes, per enfrontar les dificultats, cal valentia!
+0
-0
Anònim, 13/07/2010 a les 13:49
rieu-vos-en, rieu-vos-en, ja plorareu quan Catalunya sigui independent. Aleshores ja podreu fotre el camp!
+0
-0
romanidemata, 13/07/2010 a les 09:47
Ens proposen manifestar-nos en contra de la sentencia del TC per la retallada del estatut-et...
S'ha d'anar per feina.
- Dimisió del govern actual en ple.
- Proclamació de l'estat català en assemblea al parlament de Catalunya.
- Aprovar una constitució provisional, les linies bàsiques.
- Formació d'un govern provisional.
- Presentar un termini per eleccions generals catalanes.
- Notificar i presentar a la seu de la organització de les Nacions Unides el nou estat independent.
- Demanar l'empara de les forçes de pacificació de la ONU, per evitar provocacions.
- Convidar a les institucions administratives, forces de l'ordre i militars de l'estat espanyol a desallotjar els llocs i edificis que ocupen i els que desitgin s'integrin al nou estat.
El politics actuals no ens poden representar més, han de dimitir, per dignitat.
El parlament s'ha de constituir provisional, així com el govern, fins acabar aquest termini de transició.
Independència ara!
S'ha d'anar per feina.
- Dimisió del govern actual en ple.
- Proclamació de l'estat català en assemblea al parlament de Catalunya.
- Aprovar una constitució provisional, les linies bàsiques.
- Formació d'un govern provisional.
- Presentar un termini per eleccions generals catalanes.
- Notificar i presentar a la seu de la organització de les Nacions Unides el nou estat independent.
- Demanar l'empara de les forçes de pacificació de la ONU, per evitar provocacions.
- Convidar a les institucions administratives, forces de l'ordre i militars de l'estat espanyol a desallotjar els llocs i edificis que ocupen i els que desitgin s'integrin al nou estat.
El politics actuals no ens poden representar més, han de dimitir, per dignitat.
El parlament s'ha de constituir provisional, així com el govern, fins acabar aquest termini de transició.
Independència ara!
+0
-0
Anònim, 13/07/2010 a les 09:28
Miri, escolti, les coses no serveixen de res en si mateixes, ni tan sols aquest article seu com de costum tan pessimista i de tarannà tan català.
El dissabte passat un milió i mig de persones van anar a una manifestació i d'entre aquest milió i mig, molts volen la independència. Vostè que ho dubta tot i tot ho qüestiona, esperi's com a partir de dissabte la gent que debò la vol es posarà a treballar per la independència.
Per començar a la tardor hi haurà eleccions. Seran unes eleccions importantíssimes. Calen 68 diputats que vulguin la independència. Un cop els aconseguim seguirem treballant.
Després evidentment s'haurà de fer un referèndum. S'haurà de fixar data. I s'haurà de tractar de convèncer els que no la volen que votin sí. Si Espanya triga tant com ha trigat la sentència del tc, li ben asseguro que quan posin data, ja estarà tothom convençut.
Tot el que es pregunta de si les relacions amb Espanya, relacions amb Europa, economia, tot això va implícit en el treball cap a la independència.
Només un sord no va sentir els crits de dissabte i només els cecs no van veure el milió i mig de persones a Barcelona (si vol un milió). S'ha acabat el bròquil.
Adéu Espanya!
El dissabte passat un milió i mig de persones van anar a una manifestació i d'entre aquest milió i mig, molts volen la independència. Vostè que ho dubta tot i tot ho qüestiona, esperi's com a partir de dissabte la gent que debò la vol es posarà a treballar per la independència.
Per començar a la tardor hi haurà eleccions. Seran unes eleccions importantíssimes. Calen 68 diputats que vulguin la independència. Un cop els aconseguim seguirem treballant.
Després evidentment s'haurà de fer un referèndum. S'haurà de fixar data. I s'haurà de tractar de convèncer els que no la volen que votin sí. Si Espanya triga tant com ha trigat la sentència del tc, li ben asseguro que quan posin data, ja estarà tothom convençut.
Tot el que es pregunta de si les relacions amb Espanya, relacions amb Europa, economia, tot això va implícit en el treball cap a la independència.
Només un sord no va sentir els crits de dissabte i només els cecs no van veure el milió i mig de persones a Barcelona (si vol un milió). S'ha acabat el bròquil.
Adéu Espanya!
+0
-0
Anònim, 13/07/2010 a les 03:02
"Algú ha de proposar mesures concretes i això ho han de fer els líders polítics. Ara: ho han de fer amb intel.ligència, coratge, prudència, generositat i pragmatisme , i no amb polítiques de campanar i de vol gallinaci que, per desgràcia, són les que dominen."
Sr.Boix, per ensorrar-se, és un excel·lent final de mini-article. Tanta estupidesa cega en els polítics només fa pensar o que voste és un idealista incompetent o que està untat.
Sr.Boix, per ensorrar-se, és un excel·lent final de mini-article. Tanta estupidesa cega en els polítics només fa pensar o que voste és un idealista incompetent o que està untat.
+0
-0
Anònim minim, 13/07/2010 a les 00:51
Tanta lucidesa no té comentaris. Aquí tothom diu que sap que cal fer l'endemà...mentre ho faci un altre
+0
-0
Anònim minim, 13/07/2010 a les 00:50
Tanta lucidesa no té comentaris. Aquí tothom diu que sap que cal fer l'endemà...mentre ho faci un altre
Autor
Jaume Boix
Periodista. Format a la premsa comarcal (fundador i director de El Bagant, de Banyoles, premi Tassis Torrent), ha tingut càrrecs de responsabilitat a les redaccions de Catalunya Express, El Correo Catalán, El Periódico, El País, ha estat director del Diari de Barcelona (1988-1990). Autor de l'obra teatral Segona Plana, és guionista i col.laborador de diversos programes de ràdio i televisió (a TV3, director de Tinc un dubte, programa de divulgació del català, i guionista del documental El Laberint). Actualment és director de continguts de RBA audiovisual i director del programa Reportero de la Historia que emet TVE-2.
Accés usuaris
- Som a Internet des del maig de 1996
- SCG Aquitània SL
- Empresa adherida a l'Internet Quality Agence
- Notícies publicades amb llicència
Amb la col·laboració de:
