A l’Eixample de Barcelona s’està perpetrant un atemptat al patrimoni. Ho està fent, atenció, l’ajuntament. I en ple Any Cerdà. Els hauria de caure la cara de vergonya,

El xamfrà és la gran aportació de Cerdà a l’urbanisme. La malla o quadrícula de l’Eixample pren personalitat, gràcia i interès, supera i millora els planejaments ortogonals d’altres ciutats gràcies al xamfrà. L’escapçament de l’angle recte és una invenció genial, una prova de bon gust i elegància i hauria de ser defensat amb orgull pels ciutadans i protegit per l’autoritat.

Doncs, bé: resulta que els responsables locals de Medi Ambient, d’ICV, tan verds i abduïts per la seva dinàmica reciclaire, estan implantant als xamfrans els angles rectes que Cerdà va eliminar del seu dibuix a base d’acumular-hi aquests indecents contenidors de coloraines. Fan pena i fa ràbia. I l’alcalde, on és?

Des de Porcioles i Núñez, campions destuctors de l’Eixample, no s’havia vist una bestiesa tan monumental. Què hem de pensar? Que no s’adonen que la capital de Catalunya i una de les primeres ciutats d’Europa no pot estar en mans d’aprenents? El fet que aquest atac a un dels signes distintitus de Barcelona, sigui tan estúpid i gratuït el fa molt més insuportable. L’estultícia no és una virtut per governar una casa: imaginin un casal!

Li vaig dir, a la ràdio, al senyor Gomà, líider dels verds ex-rojos, si estava satisfet de prohibir els toros, de prohibir circular a més de 80, de prohibir el circ amb animals i d’eliminar xamfrans a base d’escombraries. De tot em va dir que sí, amb aquell posat dels salvadors de la humanitat que fa que et mirin com si fossis un pobre home desencaminat. I tant! I de l’Eixample va afegir un matís: potser ho corregirem, però no pas per això que diu vostè del Cerdà, sinó perquè ens diuen que alguns discapacitats que van amb cadira, segons com no accedeixen del tot bé al contenidor.

No l’hi vaig dir, pero vaig pensar que la cadira municipal sí que n’és, d’accessible. Massa i tot!