Sembla que el Congrés dels Estats Units aprovarà molt aviat (abans fins i tot de la pausa del 4 de juliol) la reforma de les lleis que regulen la indústria financera. Els diaris en van plens. Els legisladors els la tenen jurada als productes financers dits “complexos”, especialment si són de la varietat “derivats”, que es veu que són els culpables de tot el sarau que es va organitzar als mercats financers a finals del 2008. I volen fer de manera que no ens en puguin tornar a fer una de tan grossa.

Tot plegat ve perquè existeix un consens amplíssim entre la classe política al voltant del fet que la crisi última és culpa de l’anarquia del sector i dels anomenats “excessos del mercat”. O més exactament, al voltant del fet que això és el que creuen els votants que els han enviat a Washington. Podria ser, però també hi ha qui diu que la crisi té molt a veure amb els anys de tipus d’interès gairebé negligibles de l’era Greenspan, els del diner barat que va contribuir a inflar bombolles diverses (en el cas espanyol, bàsicament, la immobiliària). És a dir, amb errors de la Reserva Federal, precisament una de les institucions que ara tindran més poder per decidir què convé i què no en el món de les finances. I si aquest és el cas, ja comprendran que és una mica aventurat confiar-los encara més responsabilitats.

L’espectacle al Capitoli, per això, no és tan depriment com ho seria l’aprovació d’una llei similar en qualsevol parlament peninsular. Reconforta de veure, per exemple, que fins i tot un Demòcrata, si és de Nova York, és capaç d’entendre i defensar el dret dels bancs a tirar endavant els seus negocis de la manera que els sembli millor. Vegi’s, si no, la ferotge oposició de molts representants dels districtes de Manhattan i rodalies al pla de la senadora Lincoln, d’Arkansas, d’acabar pràcticament amb els productes derivats. Molts experts legals ja han avisat també de la dubtosa legalitat d’obligar als bancs a vendre’s productes que el govern federal cregui que són massa arriscats. Existeix una clàusula a la Constitució que estipula que “ningú no serà privat de la seva vida, llibertat o propietat sense el procés legal adequat” i aquí això de la Constitució és una cosa bastant seriosa.

De totes maneres, per ser justos, hi ha una cosa que sí que cal agrair-los a Obama i als seus sequaços i és que es comportessin amb molta més contenció en el cas de les finances que en el del vessament de petroli al Golf de Mèxic. Perquè la veritat és que tornar al troc no sembla una idea gaire llaminera ara que tot just ha sortit l’Iphone 4.