Actualitzat el 13/04/2006 a les 13:20h

Aquesta i d'altres preguntes ens han assaltat aquests dies en què TV3 s'ha fet amb el reportatge del National Geographic per explicar la troballa que un equip d'arqueòlegs va realitzar pels volts del 1978. En efecte, no cal obviar que estem davant d'una jugada mestra de màrqueting perquè aquest Dimecres Sant al vespre tothom estigués enganxat a les pantalles de la televisió. Fins aquí, només cal felicitar els qui han realitzat aquesta troballa i descobriment, per haver tret a la llum un document que estava amagat des de feia, almenys, 1.800 anys.

D'on surt l'Evangeli de Judes?

Doncs, com diu la pàgina web del mateix National Geographic, resulta ser una col·lecció de papirs trobada encara no fa trenta anys, provinent d'Egipte. Sembla que, per les anàlisis del carboni 14, es pot datar el manuscrit a l'entorn de l'any 300. Però aquest encara seria una còpia d'un altre de més antic que el bisbe de Lió, Ireneu, cita en la seva obra «Contra els heretges», pels volts de l'any 180, o sigui que fins i tot anteriorment.

El document se situa en la línia de pensament cristognòstica, una línia que segueixen d'altres documents de l'època com el conegut i estudiat Evangeli de Tomàs o l'Evangeli de Jaume, que podem trobar en la seva traducció catalana dels Apòcrifs del Nou Testament, dins la col·lecció dels Clàssics del Cristianisme. Es tracta, doncs, d'un document gnòstic.

I què és el gnosticisme?

Avui dia continua pervivint en algunes sectes i moviments filosòfics més o menys minoritaris i que, bàsicament, defensen que es pot entendre el món i la humanitat com l'escenari de les lluites entre el déu del bé i el déu del mal, on hi ha, de tant en tant, alguns esperits que baixen a la terra per ensenyar als homes el camí de la salvació a través del coneixement. Els que arriben al coneixement d'aquest camí de salvació es converteixen en iniciats i poden començar el progrés del seu alliberament.

Per això, l'Evangeli de Judes defensa que Jesús va dir-li: «Tu superaràs a tothom i sacrificaràs l'home que em recobreix», com deixant entendre que Jesús, en veritat, no era realment un home, sinó un déu revestit d'aparença humana i que, per tant, el que calia fer, era alliberar l'ànima del cos a través del martiri de Jesús en la Passió i en la Creu.

Aquest pensament gnòstic entra en col·lisió amb les nocions cristianes d'Encarnació i de Redempció que, justament en aquesta Setmana Santa, els cristians meditem i revivim. Podem entendre, a partir d'aquí, com aquest escrit va ser arraconat i no va tenir més éxit, justament perquè no fou reconegut pel cristianisme del moment. Ara és per a nosaltres un entreteniment que, en tot cas, ens fa pensar novament de quina manera els quatre Evangelis canònics han arribat fins a nosaltres amb total fidelitat.

I qui va escriure, doncs, l'Evangeli de Judes?

No ho sabem i, segurament, tampoc no ho sabrem mai. Però és que, ben mirat, tampoc no sabem qui va escriure el de Joan o el de Mateu, per posar un exemple. Fins i tot, de les cartes de l'apòstol Pau, també n'hi ha que no va escriure ell directament.

En tot cas, podem entendre que els escrits canònics que ens han arribat fins avui mereixen la nostra atenció, la nostra pregària i el nostre estudi, perquè són els que la Tradició major de l'Església ens ha transmès i sobre la qual es fonamenta la fe de milions de persones en el món, ara, i en els dos mil anys de la història del cristianisme.