Del 946 ajuntaments que hi ha a Catalunya, 255 ajuntaments no tenen l’escut oficialitzat i 555 no tenen oficialitzada la bandera. Pel que fa al Ripollès, encara hi ha 5 escuts de municipis sense oficialitzar. És per això que l'exposició té la vocació d'impulsar l'oficialització d'una heràldica catalana homogènia i reconeixedora.

L'escut i la bandera són, en la nostra cultura i des de fa molts segles, els símbols representatius per excel·lència de tota comunitat. Aquesta exposició permet fer conèixer i fomentar la necessitat que els ajuntaments catalans tinguin uns símbols d'acord amb la història local com a reflex de la història de Catalunya, lluny de símbols o influències d'altres nacions que han fet canviar, contaminat o influït en els escuts municipals.

L'heràldica és una disciplina autònoma poc popular que té per objecte l'estudi de les “armories”, o escuts d'armes. Catalunya esdevé pionera en l’ús d’aquests símbols. El primer segell conegut a la península ibèrica és el del comte Ramon Berenguer IV, citat ja en un document de l’any 1150. Els segells municipals més antics del nostre país són dels anys 1288 i 1289. Una branca de l'heràldica és la cívica i en forma part l'heràldica municipal. Els escuts municipals sorgeixen de la necessitat per part de les poblacions de distingir-se les unes de les altres i d'identificar-se amb un senyal propi que serveixi, alhora, per autenticar tota la documentació lliurada pels municipis. És aquesta riquesa, inherent al teixit propi del nostre país, el que fa d’aquesta disciplina i d’aquests estudis una peça importantíssima per reconèixer la nostra identitat: els escuts municipals per reivindicar un país amb els símbols propis, un país sencer.