Treballo conjuntament amb tres nois pràcticament de la mateixa edat que jo (any més, any menys). Contràriament a allò que podria semblar tenint en compte la nostra joventut, la frase que he sentit més vegades repetida darrerament, ha estat «com es nota que aquí feia falta una dona».

I jo em pregunto: Com? Com es nota? En què es nota?

L'explicació és senzilla. Sembla notar-se perquè desgraciadament encara vivim en un món acostumat al patriarcat; en un món on encara són vigents alguns tòpics, que potser no són només tòpics; en un món on sovint mentre les dones es dediquen a fer la neteja de casa, els homes fan la cervesa tot mirant el futbol.

Les diferències en termes laborals són ben presents encara ara a la nostra societat. Mentre que el 55,4% de les dones en edat de treballar ho fa, en el cas dels homes la xifra ascendeix al 70,3%. I si ens endinsem en el tipus de feina a què accedeixen dins el mercat laboral cadascun dels dos gèneres, ens adonem que la segregació horitzontal de l'ocupació segueix existint. Les dones es concentren en llocs de treball que es caracteritzen per una remuneració i un valor social inferiors, i que sovint acaben sent una prolongació de les activitats que fan en l'àmbit domèstic. Del total d'auxiliars d'infermeria hospitalària, el 87,9% de les persones contractades són dones, un 87,7% ho és en termes de perruqueria i especialistes en tractaments de bellesa, un 87,4% són mainaderes, i un 81,2% pel que fa al personal de neteja d'oficines i hotels, així com cambreres.

La segregació vertical de l'ocupació també ens mostra clares diferències: per norma general les dones es concentren en llocs de treball de menor responsabilitat, sovint a causa dels prejudicis envers les seves capacitats professionals. A Catalunya, el percentatge de dones directives és del 6,3%, mentre que el percentatge d'homes en càrrecs directius és del 10%. I de la mateixa forma, la diferència salarial, sigui quina sigui la posició dins de l'empresa, també persisteix.

Per tots aquests motius, coincidint amb el Dia Internacional de la Dona, les JERC iniciem una campanya sota el nom “Anem per feina, trenquem barreres” per sensibilitzar la població sobre la precarietat laboral de les dones joves, reforçar les dones de cara a la igualtat d'oportunitats al món laboral i denunciar els casos de discriminació.

Per cert, que un dels nois amb qui treballo, cada cop que sent aquella frase de «com es nota que aquí feia falta una dona», s'indigna i s'ofèn. I amb tot el dret. Per sort, en el meu lloc de treball, el patriarcat no està instaurat, vam fer neteja i organització ell i jo. Conjuntament. I mentre jo m'emporto sempre tot el mèrit, a ell ningú se'l creu. Per què? Per ser un home! Que potser els homes estan incapacitats per netejar?