Anar a votar perquè la qüestió que es posa a referèndum és clarament vital, important, i transcendent pels ciutadans de Catalunya i també pels de la nostra comarca. Anar a votar perquè la democràcia espanyola i per extensió la catalana no s’ha prodigat en consultar o fer participar a la població, ni amb processos de consulta impulsats per la ciutadania ni per la mateixa administració, situació a anys llum de democràcies més madures d’Europa o del món. La barreja entre aspectes de participació ciutadana, com poden ser enquestes, audiències públiques, com a forma de democràcia participativa on els ciutadans no decideixen, només participen en el procés de presa de decisions, funció reservada als representants electes.

 

Aquestes manifestacions de democràcia participativa, són clarament complementàries de la democràcia representativa (eleccions) i de l’instrument de democràcia directa (referèndums). Per aquest motiu la Generalitat de Catalunya va aprovar i està pendent de tràmit parlamentari la Llei de consulta per via de referèndum, que en breus mesos ha d’entrar en vigor. Aquesta llei és el desenvolupament de la competència per regular aquest element de democràcia directa recollit a l’article 122 de l’EAC. Per tots aquests motius, anar a votar sempre i anar a votar aquest 28 de febrer, és important.

Deixo de forma breu i cap al final, “descobrir” el què jo votaré. Jo votaré “sí”. Votaré “sí” per dignitat nacional i com a contesta a un estat que no respecta la nostra realitat. Votaré “sí” pel Tribunal Constitucional. Votaré “sí” per 7.000 euros per català i any que se’n van a la “solidaritat” nostra cap a Madrid, en format espoli. Votaré “sí” per la nostra cultura i llengua. Votaré “sí” pensant amb les nostres empreses i autònoms. Votaré “sí” pensant amb els 1.900 aturats del Ripollès. Votaré “sí” perquè viuríem, viurem, millor i més feliços.