“L’altre dia van entrar a robar a la nau on treballo i a algunes més de la vora i al diari no hi han posat res” —es queixava un dels assistents, mentre el segon afirmava—: “Sí que ho van posar ahir o abans d’ahir, jo ho vaig llegir” —sentenciava. El tercer, que era el cambrer i ja sabem que els taverners i els barbers sempre tenen raó, afegia: “Els diaris només publiquen les coses que son notícia i un robatori més ja ho ha deixat de ser fa temps”. Lapidària frase que em va fer pensar, i molt.

Trist, però cert. Estem tant acostumats a aquest tipus de delicte (o de falta, segons l’import robat ) que ja no hi donem importància si la casualitat fa que la nostra mirada caigui en un raconet d’un diari on, en petit, informa d’un robatori aquí o allà. És el pa de cada dia i si al començament ens queixàvem de la inoperància policial avui  forma part de la quotidianitat i només esperem quan ens tocarà a nosaltres anar pel carrer i en una cantonada tenir l’ensurt que ha de fer veure una navalla amenaçadora només neutralitzada prèvia entrega dels nostres objectes de valor i diners en efectiu, naturalment.

El recorregut per comissaries per denunciar (i això costa més del que us penseu, la policia ha de presentar bones estadístiques per demostrar la seva efectivitat i un augment de denúncies els capgira l’aparença), a l’altra comissaria per duplicar el DNI, al gestor per demanar una còpia del carnet de conduir, al banc per donar de baixa targetes de crèdit i demanar les noves, etc. I creieu-me que no es tracta d’inoperància policial, es tracta d’una mala legislació que obliga els jutges a actuar com ho fan en detriment de l’esforç que els encarregats de mantenir l’ordre han de fer cada dia, però basant-se en la llei, i els jutges encara no legislen, no poden fer altra cosa que deixar anar, amb càrrecs, als lladregots ja siguin reincidents, com són la majoria , o principiants. Estan al país de la xauxa judicial i se saben totes les lleis. Quan arriba el judici, si arriba, s’acaba amb una multa impagada per la insolvència de l’individu i apa!, tornem-hi que no ha estat res.  

Per això haig de donar la raó al taverner i la seva conclusió. Solucions?, ara  vindran totes, i és que s’acosten eleccions, però després, seguint el decàleg d’un bon polític, la manca de memòria a les promeses, la incompetència de tota la maquinària legislativa i judicial faran que els nostres policies se sentin traïts i es limitin a amagar-se pels revolts de les carreteres i posar denúncies als que es passen amb la velocitat. Com que nosaltres sí que paguem pels nostres errors, estem al punt de mira d’uns gestors ineptes i prepotents, però no seré pas jo qui ho canviï. Continuarà havent-hi notícies fresques i descafeïnades. Estem sentenciats.