Actualitzat el 05/02/2010 a les 14:23h

Aquells dies, el profeta Zapatero s'adreçà als potentats americans reunits a Washington, en un ampli menjador de l'hotel Hilton ple de taules plenes de bones viandes i tota mena de deliciosos plats, i els digué: "No explotaràs el jornaler pobre i necessitat, ja sigui un dels teus compatriotes o un estranger que viu en alguna de les ciutats del teu país. Paga-li el seu jornal el mateix dia, en dòlars o euros, abans que es pongui el sol, perquè està necessitat i la seva vida depèn de la seva paga".

Davant d'unes paraules tant sàvies, recollides dels discursos pronunciats segles abans pel seu antecessor Moisès  i extretes del Deuteronomi, el cinquè llibre de la Bíblia hebrea i el cinquè dels cinc llibres de la Torà jueva, tots els assistents van quedar glaçats; i en un acte de sincera constricció es van penedir dels seus pecats i van exclamar tots a una: “En volem més, Zapatero!”.

Aleshores, l'il·luminat orador continuà: “No deixem de vetllar per la bona integració dels que han vingut a treballar i a conviure als nostres països, ja sigui a Vic, a Salt, a Torrejón de Ardoz,  Marbella, Calvià, El Ejido, Benidorm, Tenerife o a qualsevol població europea o dels Estats Units. No deixem de vetllar també per aquells a qui no podem acollir entre nosaltres i que passen gana i misèria a tants llocs de la terra”.

Un empresari de dos metres d'alçada,  propietari d'una famosa multinacional, va preguntar al mestre: “Senyor, què hem d'estimar més: el dòlar o l'euro?”. Zapatero es mantingué uns instants en silenci i proclamà: “Estimaràs el capitalisme solidari sobre totes les coses. No invertiràs diners en bombolles immobiliàries. Santificaràs el descans dominical de la borsa. Honraràs les lleis del mercat i els dictàmens del Fons Monetari Internacional. No mataràs la gallina dels ous d'or. No faràs accions impures contra l'aliança de les civilitzacions. No robaràs en va. No diràs falsos testimonis ni mentiràs en les teves compareixences públiques, ja sigui el parlament o davant les càmeres de televisió. No consentiràs desitjos impurs sobre la muller d'un rival econòmic o polític. No desitjaràs els béns del teu opositor, ni criticaràs el rescat bancari”.

Un recaptador d'impostos de la Societat General d'Autors Americana (SGAA) es va posar dret i demanà a Zapatero: “Els pobres, han de pagar igual que els rics?”. Zapatero va posar cara de pomes agres i contestà: “Feliços els pobres que paguen impostos, perquè d'ells és el Regne de la Democràcia. Feliços els afligits per la retallada de l'Estatut de Catalunya, perquè seran consolats  per les victòries del Barça i pels partits de futbol emesos per televisió tots els dies de la setmana. Feliços els humils, perquè cada quatre anys podran votar. Feliços els qui tenen fam i set de justícia, perquè un dia o altre rebran un requeriment judicial per ser desnonats, però tindran dret a recurs. Feliços els votants compassius, perquè seran compadits pels governants de torn. Feliços els nets de cor, perquè aquests pagaran els seus impostos sense remordiments. Feliços els qui s'esforcen per la pau, perquè optaran al premi Nobel. Feliços els perseguits a causa de la justícia, perquè el jutge estrella Garzón els ajudarà d'aquí a cinquanta anys. Feliços vosaltres quan, per causa meva i la meva presidència semestral de la Comunitat Europea, us insultaran i us perseguiran i malparlaran falsament de vosaltres. Estigueu alegres i contents, perquè la vostra recompensa serà gran en una altra vida”.

En aquest moment, tot l'auditori es va posar dempeus i esclatà una gran ovació que es va escoltar des de tots els racons del planeta. Després, tothom va pregar uns minuts en silenci, Zapatero va beneir la taula i els comensals van començar a endrapar una deliciosa sopa de gall dindi, unes estupendes cuixes de pollastre rostit, una saborosa hamburguesa de tres pisos servida per McDonald's, unes exquisides costelles de cérvol arrebossades i un formidable pastís de poma.