Actualitzat el 19/01/2010 a les 09:48h

Esquinçar-se les vestidures per un xenofòbia que no origina el debat, es tant ridícul com la hipocresia del silenci dels que ara es proclamen defensors de la llibertat i la igualtat. Cal posar els papers sobre la taula, les cartes boca enlaire i començar a plantejar-se unes solucions que, malgrat fer por dir-les en veu alta, son necessàries per a una integració total i gens traumàtica, fet que descarta totalment el racisme i tota consideració exagerada dels que es veuen desbordats en idees i en previsió de vots. Això si que és trist. Actuar com els estruços amagant el cap i no parlar de temes preocupants amb el temor que una paraula fora de context faci perdre els vots que els mantenen a la poltrona. Com es deia abans, per un clau es pot perdre una guerra, però per solucionar problemes, ja no tant incipients, és el moment de posar fil a l’agulla i dir les coses pel seu nom. Tenim un problema.

A Manresa l’afluència immigratòria és molt alta, ningú m’ho negarà, i, de moment, no hi ha hagut problemes seriosos de convivència, però no podem deixar dormir l'afer ja que l’ésser humà, des de la seva infantesa, té tendències expansives i si no es marca un camí, uns límits, la disbauxa supera al mateix home. Cal ser seriosos i establir una normativa general i consensuada per tal d’harmonitzar tota situació abans que s’escapi de les mans, abans de que això sembli  “ca l'ample”  i, sobretot, abans que sigui inevitable un enfrontament cultural que ningú desitja.

També es ridícul que l’Estat declari uns immigrants com a persones no legalitzades al mateix temps que vol obligar els ajuntament a empadronar-los . No sóc advocat, però la contradicció és obvia i tota amenaça a una corporació que fa mans i mànigues per mantenir una estabilitat anhelada, sobretot en temps de crisi, no entra en una lògica raonable.  Jo no accepto però t’obligo  a acceptar, sense recursos ni cap mena d’empara, simplement sota l’amenaça d’accions judicials provinents d’altes instàncies estatals.

Veient per on van els trets i coneixent el pa que s’hi dóna, proposaria a l’Ajuntament de Manresa que s’avanci i reguli, dins els límits establerts per la llei estatal, una normativa de convivència, legitimitat (que no pas legalitat), cohabitació, amb tots els drets i, naturalment, tots els deures dels habitants de la nostra ciutat.

Deia Jordi Pujol que és català tot aquell que viu i treballa a Catalunya, si ho apliquem a l’àmbit local, caldria dir que és manresà tot aquell que viu i treballa a Manresa, però jo hi afegiria que amb viure i treballar-hi no n’hi ha prou, per ser manresà se n’ha de voler ser, i d’aquests, us puc assegurar, n’hi ha molt pocs.

No a la xenofòbia i sí a la tolerància, però de tothom, no només per part nostra. Això, encara, no es xauxa.