Malgrat tot, a vegades apareix algun cervell gloriós que, ignoro amb quina finalitat, ens il·lumina amb alguna bajanada digna de la cabina dels germans Marx. Possiblement per alguna ànsia de protagonisme o el sol fet de voler-se reafirmar en la seva autoritat establerta pels seus superiors gosen fer un cop damunt la taula i fermament assegurar: "A partir d’ara es farà així…, mentre no em manin el contrari".

Un clar exemple del que dic, el tenim amb les desafortunades declaracions, fa pocs dies,  de l’honorable consellera de Treball, Mar Serna, en què considera que les festes excessives entre setmana perjudiquen l’economia del país, cosa que comparteixo totalment; també demana que les autonomies tingui més marge de maniobra per establir els dies que s’haurien de celebrar o commemorar aquestes festivitats, continuo compartint la idea, però ja comença a vessar-la quan insinua que totes les jornades no laborables es traslladin als dilluns i preveient que el sector hoteler se li tiraria al damunt, ho deixa com un globus sonda per veure cap on va el vent. Però la mare de totes les beneitures surt quan, per evitar un pont llarg com el que hi ha al començament de desembre, pretén eliminar la festivitat del dia 8, la Immaculada Concepció, ja que la societat és cada dia més laica. Mantenir la commemoració de la Constitució espanyola, que s’aguanta per un fil, que ja l’han canviat alguna vegada i, sense voler anar gaire més enllà, però crec que no tindrà la vida que ha tingut la Immaculada, quasi dos mil anys, ans el contrari, amb els dies comptats és tan absurd com canviar el Nadal per l’Onze de Setembre o en lloc de celebrar Sant Jordi celebrar la batalla del Bruc. Si està de moda no ser religiós, o és millor acontentar  gent de fora per demostrar que som més papistes que el Papa, d’acord, però mantenim l’esperit lúdic de la festivitat i deixem-nos d’invents amb gasosa que no porten a cap lloc i poden ferir les susceptibilitats dels de casa que, en definitiva, és amb els que convivim i ens hem de portar bé. Tothom és benvingut quan el considerem un veí respectable i respectuós. La resta és opinable, però mai ho serà des de la imposició de normatives ridícules i absurdes.

Però a mi sempre m’han ensenyat que per poder-me queixar d’alguna cosa, haig de tenir una solució alternativa, per tal de no caure en la queixa gratuïta. Sempre haig de portar un roc a la faixa, una sortida per a un altre camí més lògic i coherent. I en aquest cas, crec, tinc una solució salomònica que pot acontentar tothom, als creients per continuar amb la celebració de la Immaculada, als no creients perquè canviem el dia i als monàrquics perquè ajuntem la seva constitució amb un altre esdeveniment més antic i més instaurat a la nostra tradició.

En definitiva, rés de commemorar ni el 6 ni el 8 de Desembre, ho aglutinem tot el dia 7 sota el magnífic nom de la Immaculada Constitució i matem dos ocells d’un tret. L’honorable consellera aconsegueix fer menys dies de pont, el laïcisme es va infiltrant i ambdues festes es poden comportar com dues germanes que s’estimen i busquen una finalitat de gran complaença entre els soferts patidors de sempre als que mai no ens escolten, encara que no renunciarem mai a riure’ns d’algunes decisions, preses amb la finalitat de sortir als diaris.