Actualitzat el 15/12/2009 a les 16:00h

Cada cop que intentem reclamar els nostres drets, per minsos que siguin, l'anomenada "caverna mediàtica", sense mai defallir i amb tots els recursos al seu abast, es dedica a desqualificar i a denigrar tota persona, organització o pensament que se situï fora dels seus estrets i arnats dogmes.

Aquests mitjans de propaganda transvestits en mitjans de comunicació, que configuren un conglomerat depenent de grups mediàtics lligats directament al Poder —bàsicament econòmic i politicofuncionarial—, radicat a Madrid, estan units per l'odi visceral a qualsevol reivindicació o signe d'identificació del nostre poble. I hi podem trobar tant ràncies —en totes les accepcions del mot— capçaleres de rotatius, com les emissores de la conferència episcopal espanyola (COPE) o les de la fundació FAES, directament lligada al PP, la qual, amb la programació dels seus mitjans de comunicació i la "filosofia" que els impregna, no fa més que posar en evidència la pretesa no bel·ligerància dels populars respecte a Catalunya.

Malauradament, totes aquestes reaccions no són flor d'un dia, tenen molts precedents i obeeixen a una constant històrica. No cal anar gaire enrere, però, és ben fresca en la nostra memòria la brutal campanya, amb boicots inclosos, engegada contra l'elaboració del nou i tímid Estatut de Catalunya. Precisament, la guspira que ha provocat el nou brot de bel·ligerància anticatalana ha estat el consens mostrat per la societat civil d'aquest país —reflectit de forma clara en el famós "editorial conjunt"— en defensa de la integritat del text del nou Estatut, aprovat pel Parlament de Catalunya i ratificat a les urnes.

Davant la reiteració de tanta mentida i manipulació, hem de, com a mínim, denunciar i desemmascarar arreu —que els coneguin, que vegin de quin peu calcen veritablement— aquells mitjans d'intoxicació i alienació que ataquen la convivència i fan de la incitació a la intol·lerància i a l'odi ètnic la seva divisa. No tenen cabuda en una Europa democràtica. De la mateixa manera que, fa relativament pocs anys, l'actuació de certs aprenents de bruixot ha representat una lacra i una vergonya per al poble serbi, els mitjans de la "caverma" representen el mateix per a la gran majoria de ciutadans de l'Estat espanyol, que no haurien de permetre la suplantació de la seva veu ni ser utilitzats com a hostatges per una colla de personatges impresentables i sense escrúpols, la majoria provinents del franquisme sociològic i, diguem-ho clarament, situats a l'òrbita del PP.

Certament, l'actitud de les dretes hispàniques i dels mitjans afins —i. també, no ho hem d'amagar, els silencis de les organitzacions espanyoles suposadament d'esquerra— no presagia res de bo. Les seves inquietants mostres d'intransigència política, cinisme, manca de penediment i manca d'acceptació de la diversitat ens produeixen molta inquietud; una sensació segurament no gaire allunyada de l'experimentada pels qui des de l'exterior, en els anys vint i trenta del segle XX, contemplaven amb impotència el procés d'embogiment i l'alienació de tot un poble a mans del nazisme i de la seva propaganda.

Vista la situació, s'imposa —ni que sigui per defensar-nos—, com a reacció a aquesta perenne intransigència hispànica, l'adopció d'una serena i contundent positura de fermesa i unitat per part de la majoria d'institucions, forces polítiques, sindicals, cíviques i culturals d'aquest país, en defensa dels drets irrenunciables que, com a societat amb trets nacionals propis, ens corresponen. No podem continuar estavellant-nos contra un dic que ens barra el pas i ens impedeix seguir el curs de la història mentre, empantanegats, s'evaporen les nostres millors energies. Cal que, tots junts, superant tacticismes mesquins i de curta volada, cerquem un espai alternatiu per on circul·lar lliurement sense cap mena de constricció. En serem capaços?…