Actualitzat el 08/12/2009 a les 11:15h

Els professors i els educadors han de donar exemple, a part d'intentar educar verbalment a través de missatges repetits mil i una vegades. Alguna cosa en quedarà, ens diem. Però és cert que les paraules mouen, però exempla trahunt. Són els exemples els que arrosseguen, els exemples que donem amb la nostra actitud diària.

Els docents —i decents— hem de ser honrats i honestos, hem de ser els primers bons companys, solidaris i col·laboradors entre nosaltres, sense cap excepció i sense rabietes ni divisions internes. Hem d'acceptar i atendre la diversitat, tant dels nens com dels adults.

Els educadors hem de ser amables i generosos, tant amb els infants com amb els adults. Hem de saber personar, donar, escoltar, tenir paciència i tenir esperança i confiança en els nostres companys i en la canalla. Evidentment, també hem de complir l'horari, no faltar sistemàticament a la feina, no menjar ni beure a les reunions ni als despatxos, no mastegar xiclets a les juntes i saludar sempre. I, és clar, no dir paraules lletges ni insultar els altres. Cal tenir ben present que els adolescents d'avui en dia copien allò que veuen i senten. Si volem que ells creixin, s'enriqueixin i esdevinguin bones persones, ajudem-los.

Perquè la crisi no sigui de valors, siguem agraïts i sapiguem dignificar-nos.