Actualitzat el 30/03/2006 a les 13:50h

He rebut resposta, via correu ordinari (paper i sobre d'alta qualitat, per si no quedava clar que els de la Generalitat de Dalt són de butxaca foradada i insostenible), a la meva carta al president Maragall, publicada a Opinió Nacional sota el títol Per dignitat, president Maragall!, i que vaig enviar al propi mandatari via correu electrònic. En aquella carta hi deia que, precisament, per dignitat no podia participar en un acte clarament politizat i manipulat per ERC i que l'únic reconeixement que esperem tots els catalans és el retorn de tots els papers robats per Espanya. 

D'entrada, tal com es veu en la reproducció de la carta, tot i que a l'encapçalament hi surt el meu nom, l'adreça a un tal Josep. Qui és en Josep? Quin lapsus ha patit Maragall (o el "negre" que li ha fet la carta)? A ca meva no hi tenim ni Joans, ni Joseps ni ases (i això que aquests darrers són equins que estimo molt)!





Doncs, bé, en la carta que reprodueixo, Maragall hi diu que «sense entrar en el fons de les seves (meves) consideracions personals» cal reconèixer la tasca feta per la societat civil i «aturar-nos un dia» per «celebrar els èxits obtinguts». A mig fer ens hem d'aturar a celebrar què? Un èxit? Quin èxit? La sortida del contenciós amb Espanya per la porta falsa (com passa amb l'Estatutet)?

És evident que al president Maragall més que la feina realment feta, li agrada celebrar el que sigui i en el moment que sigui, però no crec que a molts ciutadans (inclòs el Josep a qui s'adreça aquesta carta, feta a corre-cuita i tramesa a desenes de persones que no van anar a l'acte mediàticament invisible de reconeixement de la Comissió de la Dignitat) els plagui que el president anteposi el seu gust per les celebracions a la consecució dels objectius marcats, en aquest cas el retorn de tots els documents espoliats per Espanya per organitzar la repressió contra Catalunya.

Jo, més que celebrar, hauria preferit que m'encarregués algun informe d'aquests absolutament inútil pagat a preu d'or o que algun dels seus socis tripartit m'hagués fet arribar el 3% de tot el que els han cobrat als seus col·locats (pel cap baix, segons càlculs fàcils de fer, 45.000 euros). Llavors sí que ho hauria celebrat, els ho asseguro: m'hauria comprat un ramat d'ases!