Actualitzat el 21/11/2009 a les 12:35h

Algunes coses i alguns temes s’han de tractar amb més cura que el desitjat, ja que si et passes una mica en la semàntica, et poden relacionar amb ideologies i maneres de pensar que no tenen res a veure amb l’origen del problema. I creieu-me, es un problema.

No dono la culpa a cap idiosincràsia determinada, ni vull estigmatitzar ningú, ni d’aquí ni d’allà, ja que, curant-me en salut, vull aclarir que no acostumo a relacionar cap mena de delinqüència evident amb altres cultures i altres maneres d’entendre les coses locals. Tothom sap que la vida se la guanya, quasi tot el món, treballant. I es treballa segons les maneres de fer de cada lloc.

El problema, que hi és, potser arriba quan s’intenta fer canviar les maneres predeterminades des dels anys en que Judes era fadrí, per altres normes, disciplines o creences i es troba un enfrontament innecessari, que s’ha originat en les ganes de buscar maneres de distanciar en lloc de buscar maneres d’apropar. Bàsicament, crec, es així de fàcil. Tota persona vivent forma part d’una comunitat terrenal en la qual s’ha de buscar les maneres de trobar-nos, de compartir i d'enriquir-nos en la varietat cultural. Però sempre que algú s’ha volgut imposar en les seves normes s’ha trobat en un enfrontament innecessari.

Sincerament el meu parer es que tots formem part del món i això en hauria de fer germans si ens respectem en costums, tradicions, cultures i religions. Germans ho som, no n'hi ha dubte; els costums són totalment compartits si se’n té ganes; les tradicions són el que ens enriqueix en cultura; i, la religió, per als creients, és el que, definitivament, ens agermana. Tots som fills del mateix Déu i tots busquem la bondat que ens ha ensenyat.

El problema ve quan la delinqüència s’apodera, o és vol apoderar, de la quotidianitat. És aleshores quan ens adonem que no tothom busca la confraternitat, que hi ha elements indesitjables que busquen l’enfrontament i la discòrdia, per, aleshores, fer-se les víctimes i reclamar, socialment, un lloc que no els correspon. Em sap greu, molt greu, haver de dir a tota la massa necessitada del protagonisme de víctima immigrant, als que només se’ls acusa de la delinqüència habitual, que aquí, i de la terra n’hi ha tants o més que ells, però que si busquem, entre tots, les ganes d’entendre’ns, es possible que les trobem, només cal voler-ho.

Per una altra banda, es podria parlar de la poca eficàcia dels elements encarregats d’evitar qualsevol acte antisocial, però ja hauríem de parlar de tot el ventall policíac del qual gaudim i de la seva poca efectivitat. Però ara no m’atreveixo a ficar-me en llibres de cavalleria.