Actualitzat el 21/09/2009 a les 15:57h
No promouré la democràcia
La democràcia està bé, ens hi sentim còmodes, però desenganyem-nos, hi ha temes molt més importants a solucionar ara per ara: Empreses que tanquen, famílies a l'atur, molts gent en risc de pobresa, sistema educatiu ineficient, la grip A, joves mal educats...
Perdre temps defensant el dret de la gent a votar ara per ara és malbaratar esforços en un tema que no és prioritari. És per això que he decidit no promoure la democràcia, com a molt acompanyaré qualsevol iniciativa de la societat civil destinada a fomentar-la.
Sí, ja sé que tinc molt de poder polític i que la meva aportació seria molt important per a construir un estat democràtic, però ara no toca. Això potser implicarà viure durant un temps en un règim antidemocràtic, on el poble no pot decidir el seu futur, però què hi farem, tu, hi ha coses més importants a la vida.
Bé, paro de dir bestieses... Només volia reproduir durant una estona el paper patètic que està fent Convergència amb les consultes populars sobre la independència. Aquesta postura que diu “no promouré consultes, però les acompanyaré allà on algú les impulsi”. Si a aquesta frase hi canviem “consultes” per “democràcia”, el resultat posa la pell de gallina.
Les consultes populars són la base de qualsevol estat democràtic. La democràcia (segons el diccionari) és aquell sistema de govern basat en el principi de la participació igualitària de tots els ciutadans en la presa de decisions d’interès col·lectiu.
La postura de Convergència, de no defensar i promoure incondicionalment consultes populars sobre la independència, o qualsevol altre tema, demostra una vegada més la mediocritat de molts dels polítics actuals, que no són capaços ni de defensar els principis democràtics.
No vull parlar del PSC (que s'hi ha mostrat radicalment contrari), o d'ICV (que juga a la puta i la Ramoneta). O perquè no dir-ho, d'Esquerra Republicana de Catalunya, que després d'anys al govern només ha reaccionat quan la CUP ha presentat mocions en pobles on té regidors. Avui em vull centrar en Convergència.
La independència de la nació catalana la aconseguirem quan es sumin almenys dos factors imprescindibles: La mobilització ciutadana, que Arenys de Munt ens ha ensenyat molt bé per on ha d'anar, i l'acció política, que ha d'estar a l'alçada de la mobilització ciutadana, treballant unitàriament (pel país i no pel partit) i planant-se quan faci falta.
Gandhi deia la següent frase: “Quan hom comprèn que obeir lleis injustes és contrari a la seva dignitat d'home, cap tirania el pot dominar”. Ja és hora que els polítics se la facin seva; o que la societat faci net d'aquests polítics.
Sí, ja sé que tinc molt de poder polític i que la meva aportació seria molt important per a construir un estat democràtic, però ara no toca. Això potser implicarà viure durant un temps en un règim antidemocràtic, on el poble no pot decidir el seu futur, però què hi farem, tu, hi ha coses més importants a la vida.
Bé, paro de dir bestieses... Només volia reproduir durant una estona el paper patètic que està fent Convergència amb les consultes populars sobre la independència. Aquesta postura que diu “no promouré consultes, però les acompanyaré allà on algú les impulsi”. Si a aquesta frase hi canviem “consultes” per “democràcia”, el resultat posa la pell de gallina.
Les consultes populars són la base de qualsevol estat democràtic. La democràcia (segons el diccionari) és aquell sistema de govern basat en el principi de la participació igualitària de tots els ciutadans en la presa de decisions d’interès col·lectiu.
La postura de Convergència, de no defensar i promoure incondicionalment consultes populars sobre la independència, o qualsevol altre tema, demostra una vegada més la mediocritat de molts dels polítics actuals, que no són capaços ni de defensar els principis democràtics.
No vull parlar del PSC (que s'hi ha mostrat radicalment contrari), o d'ICV (que juga a la puta i la Ramoneta). O perquè no dir-ho, d'Esquerra Republicana de Catalunya, que després d'anys al govern només ha reaccionat quan la CUP ha presentat mocions en pobles on té regidors. Avui em vull centrar en Convergència.
La independència de la nació catalana la aconseguirem quan es sumin almenys dos factors imprescindibles: La mobilització ciutadana, que Arenys de Munt ens ha ensenyat molt bé per on ha d'anar, i l'acció política, que ha d'estar a l'alçada de la mobilització ciutadana, treballant unitàriament (pel país i no pel partit) i planant-se quan faci falta.
Gandhi deia la següent frase: “Quan hom comprèn que obeir lleis injustes és contrari a la seva dignitat d'home, cap tirania el pot dominar”. Ja és hora que els polítics se la facin seva; o que la societat faci net d'aquests polítics.
Autor
Jordi Gasulla i Flavià
Educador en el lleure i estudiant de Magisteri
Jordi Gasulla i Flavià (Olot, 1988). Educador en el lleure i estudiant de Magisteri d'Educació Primària a la Universitat de Girona.
Activista social, cultural i polític. Ha participat en les protestes estudiantils contra la mercantilització de l'ensenyament i a favor d'un ensenyament públic i de qualitat, essent un dels portaveus més destacats del moviment estudiantil a la Universitat de Girona.
Membre del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans, ha estat coordinador local d'aquest sindicat en diverses ocasions i membre del Secretariat Nacional durant el curs 2006-2007. Sent candidat pel SEPC, l'any 2007-2008, va ésser escollit Coordinador general del Consell d'Estudiants de la UdG i reelegit l'any 2008-2009 per a una segona legislatura.
Membre fundacional de l'associació cultural la Greda, col∙lectiva i independentista de la Garrotxa, que té com a principis fundacionals dinamitzar el teixit associatiu i promocionar l’autoorganització ciutadana, com a fonament per assegurar una societat amb persones lliures, responsables i solidàries.
Darrerament ha estat un dels impulsors de l'Ateneu Popular 217 d'Olot, situat en una de les parts degradades del nucli antic de la ciutat, que neix amb la voluntat de ser un espai de cultura, acció social i foment de l'esperit crític així com una porta oberta a totes aquelles associacions que vulguin fer-ne ús o participar-hi.
Activista social, cultural i polític. Ha participat en les protestes estudiantils contra la mercantilització de l'ensenyament i a favor d'un ensenyament públic i de qualitat, essent un dels portaveus més destacats del moviment estudiantil a la Universitat de Girona.
Membre del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans, ha estat coordinador local d'aquest sindicat en diverses ocasions i membre del Secretariat Nacional durant el curs 2006-2007. Sent candidat pel SEPC, l'any 2007-2008, va ésser escollit Coordinador general del Consell d'Estudiants de la UdG i reelegit l'any 2008-2009 per a una segona legislatura.
Membre fundacional de l'associació cultural la Greda, col∙lectiva i independentista de la Garrotxa, que té com a principis fundacionals dinamitzar el teixit associatiu i promocionar l’autoorganització ciutadana, com a fonament per assegurar una societat amb persones lliures, responsables i solidàries.
Darrerament ha estat un dels impulsors de l'Ateneu Popular 217 d'Olot, situat en una de les parts degradades del nucli antic de la ciutat, que neix amb la voluntat de ser un espai de cultura, acció social i foment de l'esperit crític així com una porta oberta a totes aquelles associacions que vulguin fer-ne ús o participar-hi.
Accés usuaris
- Som a Internet des del maig de 1996
- SCG Aquitània SL
- Empresa adherida a l'Internet Quality Agence
- Notícies publicades amb llicència
Amb la col·laboració de:
