Actualitzat el 15/05/2009 a les 15:13h

Arran de l'expansió de l'anomenada grip nova ens hem adonat, de cop i volta, de la nostra pròpia fragilitat, i de com, en aquest nou món global, estem a la mercè de forces impredibles. Si ens poséssim a analitzar fredament tots els riscos per a la nostra salut —substàncies nocives, virus, radiacions'— que ens envolten no viuríem: sabem el que ingerim'; ¿com podem estar segurs que s'han exercit els controls necessaris', i, en cas que aquests s'apliquin, són en realitat adequats'.

Veritablement, ¿mereixen credibilitat els missatges tranquil·litzadores emesos per les 'autoritats'': ¿com podem estar segurs que la carn de porc no transmet el virus de la grip nova' Esbalaïts, veiem com es prohibeixen importacions de carn mentre, d'una banda, s'afirma que no hi ha cap perill, i, d'una altra, que hi pot haver alguna possibilitat de transmissió'

Hi ha massa contradiccions, incerteses i interrogants sense resposta suspesos en l'aire. I no únicament en el cas d'aquesta pandèmia gripal. Així, per exemple, els mitjans de comunicació solen repetir periòdicament que la major part del salmó que consumim està engreixat amb pinsos industrials portadors de substàncies cancerígenes. Tot i que i algunes fonts ho atribueixen a intents de desacreditar el peix de procedència noruega per part dels Estats Units la desconfiança ja no la pot treure ningú als consumidors.

Estem envoltats per una infinitat de perills reals o potencials —ningú ens pot assegurar que un virus aparentment benigne muti a un de letal— que ens amenacen. Uns perills, sistemàticament amagats, que escapen al nostre control i que, tot i de vegades, per raons poc confessables, surten a la llum pública, esdevenen un indicador i una metàfora del nostre alienat mode de vida: com els mateixos porcs, salmons, pollastres o vedelles que cegament consumim vivim en un espai controlat i acotat; mengem productes que no sabem ni què contenen; permanentment vigilats, restem, de manera absolutament rutinària i gregària, amuntegats els uns al costat dels altres mentre algú desconegut ens posa preu i decideix el nostre destí.

Ben mirat, no hauríem de fer tants escarafalls a la carn de porc o de salmó. En el fons allò que ens pertorba no és tant la seva possible contaminació com constatar que estem igual de desemparats que els salmons o els garrins, i, també, intuir que hi ha una immensa putrefacció que se'ns amaga i que  no interessa que coneguem. En definitiva, el que ens causa vertigen i rebutgem és —com el personatge kafkià Gregor Samsa— allò en què a canvi de dubtosos beneficis, i propiciat directament per la nostra passivitat, ens hem convertit.